La tasca dels nens de l’Escola Pia de Calella

2022-09-13T13:25:40+01:0013/09/2022|

Hola amics lectors, ja torno a estar amb vosaltres. Aquesta història que us vaig a explicar m’omple de tendresa i em fa creure amb la nostra joventut.

Sempre, o de tant en tant, sentim a dir que “la nostra joventut i la dels nostres pares si era bona”. Això és mentida, és un bluf, la joventut actual també es bona. I a sobre està millor preparada que la nostra i us ho demostraré amb aquest escrit. He entrevistat a uns joves molt joves, el futur del nostre poble, i veureu que si que la joventut actual és tant o millor que la nostra.

Tot comença un matí a l’Escola Pia del carrer Sant Pere. Anava jo passejant i veig al carrer, davant l’escola, una taula amb uns quants joves. No tindrien més de 12 anys, estaven venen diversos articles i m’hi vaig acostar. Els vaig comprar una agenda, doncs a mi m’agrada encara apuntar coses amb bolígraf no tot ha de ser el mòbil, que si s’espatlla a vegades no pots recuperar els escrits per mes núvol que hi hagi. Els hi vaig preguntar per què venien aquells articles i em van dir que era per ajudar a una organització que hi ha a Barcelona que ajuda als nens que tenen càncer. Això em va omplir de tendresa i els hi vaig preguntar si els podria entrevistar. Em van dir que i tan, però que eren de l’Escola Pia del carrer Jovara i el seu tutor era en Sergi.

Vaig quedar un dia al carrer Jovara per entrevistar-los. Mireu, al llarg de la meva vida mira que com a viatjant i corresponsal de La Vanguardia n’he fet milers d’entrevistes però com aquesta que us vaig a explicar cap de les que he fet. Em va tocar el cor i em va omplir d’esperança amb un món millor. I no digueu que el món va a pitjor, que no és veritat. El mon camina bé tot i que ara estem passant amb la covid i la guerra d’Ucraïna moments difícils, però si mireu la història de la humanitat hi han hagut moments molt pitjors que el que estem vivint. Molt pitjors.

Centrem-nos amb l’entrevista a aquests nens tan macos i molt intel·ligents i amb moltes ganes de fer coses pels que pateixen al nostre país, Catalunya. Perquè si som un país, som una nació per més que altres d’Espanya ho neguin. I som una nació més antiga que l’espanyola, però això és un altre tema que algun dia escriuré.

Un bon dia, aquests nois van contactar amb l’AFANOC, que es una associació. AFANOC vol dir associació de famílies de nens amb càncer i amics de nens oncològics de Catalunya. Van contactar i la tasca d’ells és vendre productes per recollir diners per aquesta associació. Aquets nens hi dediquen 8 hores i estan tutelats per en Sergi. Últimament la venda funciona cada dia més i, a més, celebren una festa que van els pares per recollir mes diners. Tot això ho organitzen ells, és una festa solidària en horari escolar i a partir de la cinc de la tarda comencen a venir els pares. Ja fa uns cinc anys que ho fan, però ho fan tot ells, nens de 7 a 12 anys molt llestos i molt disposats a  ajudar als altres.

Veieu com hi ha bona joventut? El que passa que a les noticies prevalen les dolentes, per això explico aquesta que demostra que hi ha joventut molt bona. Ells em diuen que seguiran treballant per ser solidaris amb aquesta associació d’ajuda al càncer dels nens, també recapten pels nens d’Ucraïna i també col·laboren amb Càritas, doncs hi ha gent que els hi porta aliments. Són meravellosos, s’hi dediquen amb una alegria  i amb un amor digne d’admirar. Els hi pregunto com veuen el tema d’Ucraïna i em diuen que estem al segle XXI i no hauria de passar això. Aquets nois sembla que siguin més grans de pensament del que són, tot el meu suport a joventut com aquesta i al Sergi, al seu tutor, que tan bé els està portant. Felicitats Sergi, tens un bon equip de nanos que donen exemple a seguir per altres. Així es construeix un país com el nostre, seguiu lluitant, seguiu treballant pels altres: no hi ha cosa més gratificant  que la tasca que esteu fent. Us admiro i us animo a seguir, sou collonuts.

Comparteix el contingut!

Go to Top