Xavier Ponsdomènech, cap de llista d’ERC, no es creia els resultats d’ahir. Va anar només de 75 vots que ERC treu el cinquè regidor i li arrenca a Junts per Calella el seu sisè regidor -últim en entrar al consistori-. ERC va obtenir 1.860 vots, 553 vots més que en els anteriors comicis municipals. Esquerra s’esperava el cinquè regidor, com a mínim. Sobretot després de la gran victòria a les eleccions generals passades que va treure 2.798 vots.

El partit s’haurà d’asseure a analitzar bé els resultats que han tret. Prometien ser el canvi i s’han quedat igual, amb 4 regidors. Dos d’ells repeteixen: per un costat en Carles Ferrer, que ha format part de l’actual plenari, i per altra banda la Pilar Rocafort, que ja va ser regidora amb cartera entre el 1999 i el 2011 quan ERC era al govern. Xavier Ponsdomènech i Miriam Sellés entren de nou.

Esquerra té molt interioritzat quan, al 1999, el seu cap de llista Josep Basart va ser alcalde de Calella i va relegar Joaquim Rey (CiU), que va ser la màxima autoritat de la ciutat durant 2 legislatures, a la oposició. Basart es va mantenir en el càrrec durant 8 anys amb el suport del PSC i ERC va estar 4 més donant suport als socialistes. Des de llavors que ERC no ha aixecat el cap: al 2011 va treure 2 regidors i al 2015 en va treure 4, nombre que va mantenir en els comicis d’ahir.

ERC va presentar Iolanda Matas com a cap de cartell ara fa un any, però la candidatura es va frustrar a principis d’any quan Matas volia que el partit es posicionés clarament de cara a les eleccions municipals per provocar un canvi al govern de la ciutat amb la nova legislatura i, en tot cas, deixar Montserrat Candini a la oposició. Matas no ho va aconseguir i, empesa per l’excés de dedicació a la candidatura -Matas és empresària local i el liderat del partit li treia molt de temps que no podia destinar a la seva empresa-, va renunciar, deixant Xavier Ponsdomènech, el seu número 2, com a cap de llista. Ponsdomènech és independent i s’havia presentat als comicis del 2015 sota les sigles d’Entesa per Calella, candidatura que va concórrer a les municipals amb Josep Barri com a alcaldable, també integrat dins d’ERC aquesta vegada.

L’entrada com a cap de llista de Ponsdomènech al partit independentista i les propostes a la candidatura van fer recuperar la il·lusió dins l’agrupació. La presentació del projecte d’obrir la ciutat al mar a través de l’Hotel Corona, àmpliament criticat per sectors propers a Junts per Calella, i la presentació de les propostes per millorar Calella, juntament amb la pujada que ERC havia experimentat a les generals, feien pensar que Esquerra augmentaria en regidors.

Esquerra ha fet una campanya evitant la confrontació i amb equidistància entre les forces d’esquerra i Junts per Calella. I això li ha passat factura. Per una banda, els possibles votants d’ERC que volien un pacte d’esquerres s’han decantat per votar als comuns o la CUP i, per altra banda, els possibles votants d’ERC que volien un pacte amb Junts per Calella han votat al partit de Candini. Ambdós forçaven a ERC a pactar amb uns o altres marcant el sentit de vot. ERC puja, sí, empès pels resultats generalitzats a tot Catalunya, però no puja prou per arrabassar un altre regidor que li hagués permès decidir clarament cap a on volia que es produïs el canvi que venien a través del seu programa electoral.

A banda, durant la legislatura que ara s’acaba, Esquerra ha fet una oposició tova i no ha aprofitat la oportunitat que tenia de fer-se veure més, tot i ser els líders de la oposició amb 4 regidors. Els ciutadans han notat que, en certs moments de la legislatura, Iniciativa per Catalunya els Verds actuava com a partit fort a la oposició de l’Ajuntament tot i que només tenia un sol regidor.

Esquerra haurà de decidir què fer ara

Per una banda, pot donar suport a Montserrat Candini, empassant-se el lema de “Som el canvi” i mantenint-se a l’ombra com han fet els socialistes durant aquests últims 4 anys, assegurant l’estabilitat amb 10 regidors -els mateixos que tenen CiU i PSC ara- però pactant els temes trascendentals del seu programa electoral perquè es visualitzi que Esquerra també està governant.

També pot intentar liderar un govern tripartit amb comuns i socialistes. Calella en Comú no hi posarà traves, ja que sempre han defensat un govern d’esquerres i progressista i s’entenen bé amb la CUP. Falta veure si es podrien entendre bé amb el PSC tenint en compte que Juhé, cap de llista dels comuns, abans s’havia presentat pels socialistes. Però per ERC és difícil justificar un pacte amb socialistes. El partit estarà molt pendent del que facin, diguin i intenin manar des de Barcelona.

O bé veure-les venir i deixar que Junts per Calella i PSC formin govern, encara que en minoria, i marcar els tempos de la legislatura des de la oposició actuant de forma coordinada amb Calella en Comú i la CUP. Una oposició amb un sol objectiu: desgastar el govern.

La decisió del pacte, si s’escau, és de l’Assamblea Local

L’Assamblea és qui ha de decidir amb qui s’arriba a acords de legisltura. Per tant, Esquerra haurà de convocar una assamblea per escoltar a la militància. El que digui l’executiva, malgrat no ser vincultant, sí que és important: al final és qui haurà negociat. Per tant, la militància aquests dies estarà escoltant què hi diu l’executiva del partit. Una mala decisió, o mal argumentada, podria provocar una divisió dins el partit.