La desnonen però deixen la seva gata tancada dins el pis sense menjar ni beure

• Els policies li deien que havia marxat per la finestra en el moment del desnonament, però ella -que coneix la gata i sap que és poruga- estava convençuda que es trobava amagada dins del pis. La va recuperar 4 dies més tard, després de fer una campanya de pressió a través de les xarxes socials per aconseguir que el propietari del pis accedís a deixar entrar a algú del seu entorn, que no a ella, per treure la gata.

És la història de la Cristina, una veïna de Calella que fa cinc anys va formalitzar un contracte de lloguer. Exercia com a terapeuta d’animals i persones, tot i que té formació en hostaleria i turisme. No troba feina, diu, per l’edat: té 44 anys. Està diagnosticada de fibromiàlgia i té asma. La seva àvia l’ajudava a pagar el lloguer del pis on vivien la Cristina i els seus tres gats fins que es va morir; moment en el qual no va poder fer front als costos del lloguer.

Va demanar ajuda als serveis socials de l’Ajuntament, però lamenta que li van suggerir que anés a un alberg o a una habitació compartida i que es desfés dels tres gats que tenia; ella no es volia desprendre dels tres gats que li fan companyia, “els humans tenim un vincle amb els animals com si fossin la nostra família“, diu, “si no et desfàs dels fills, tampoc em puc desfer dels meus gats”.

Per tal de tenir algun altre ingrés, va entrar al circuit de figuracions de les telesèries de televisió, teatre i cinema. Però només la truquen de tant en tant. La seva economia va passar a ser de supervivència, no pagava el lloguer ni els subministres. Només tenia per menjar.

Va cometre l’error, en un acte de desesperació, de dir que se suïcidaria. Ho va dir, segons explica, per fer pressió per tenir un temps de marge per poder aconseguir un camió per fer el trasllat i marxar del pis i de Calella. Li van concedir un termini de dos mesos fins al 14 de juny, però enmig d’aquest procés la van portar al psiquiàtric per la força, motivada, segons explica, per un informe -que no ha vist- de l’assistenta social de l’Ajuntament. Explica que, degut al forceig amb la policia per portar-la al psiquiàtric, es va lesionar en un braç. El psiquiatra va determinar que no tenia cap problema mental i va tornar al seu habitatge. La lesió del braç, que segons ella li va causar la policia, va impossibilitar que pogués fer l’empaquetament i el trasllat en condicions.

Finalment, li van comunicar que el dia 31 de juliol havia d’abandonar el pis. I així va ser: va aparèixer la comitiva judicial amb el propietari i la Policia Local. Va tenir temps d’agafar dos dels tres gats; el tercer es va amagar dins el pis. Amb ella fora, la Policia Local va assegurar a la secretària judicial que la gata va sortir per la finestra i que es trobava fora de l’habitatge. La secretària judicial va donar per finalitzat el desnonament i va entregar les claus al propietari.

La Cristina va començar per totes les vies intentar recuperar la seva gata. Va posar-se en contacte amb membres activistes de l’ADIAP (Associació de Defensa Animal  i d’Ajuda a Protectores) que, amb la pressió que van realitzar a través de les xarxes socials, van aconseguir 4 dies més tard que el propietari obrís de nou la porta per comprovar que la gata estava a dins sense menjar ni beure des del dia 31.

Dins el pis encara hi ha tots els seus papers, els mobles i el material que utilitzava per treballar. Ella ho vol recuperar. Segons la llei, un cop realitzat el desnonament tot el que queda a l’interior del pis passa a ser propietat de l’amo; ja que es dona per fet que tot el que deixa s’abandona. La Cristina avui viu a casa d’una amiga seva i ha aconseguit una feina que confia que li permetrà refer la seva vida.