• La Fundació ha rebut el Premi Nacional de Promoció dels Esports (Rashtriya Khel Protsahan Puruskar, en hindú), la distinció màxima que entrega el Ministeri d’Esports i Joventut del Govern de l’Índia a organitzacions que treballen per la promoció d’activitats esportives per millorar la integració, reduir les desigualtats i promocionar el talent de nens i nenes.

Actualment se’n beneficien 10.840 nens i joves de 6 a 21 anys –el 45% són nenes–, de set disciplines diferents. Per dur-ho a terme la Fundació Vicente Ferrer va posar en marxa l’any 2000 l’Acadèmia d’Esports d’Anantapur i es treballa l’autoestima, les habilitats socials i l’esperit de superació dels menors. A més a més, enforteix les relacions entre persones de diferents orígens socials, gènere i capacitats.

El fll de Vicente i Anna Ferrer és director de Programes de la fundació i ha destacat que el fa feliç que hi hagi un reconeixement a l’esport inclusiu, “De molt jove ja vaig veure que només hi havia un lloc a l’Índia on no existien les discriminacions, i era en el camp d’esports”. L’Índia participa dels Special Olímpics i han aconseguit medalles d’or en l’àmbit internacional.

Moncho Ferrer visita sovint Calella, la ciutat del seu pare. Se sent molt orgullós que s’hi organitzin actes com el sopar solidari d’aquest divendres on, amb la participació de 250 persones se celebra en benefici d’una família hindú que necessita una casa per viure. En Josep Romaguera, propietari del Restaurant el Galliner de Calella ha facilitat el menjar per a 250 comensals.

Vicente Ferrer, una figura de solidaritat, ara reconeguda plenament per l’Índia

No han estat fàcils aquests 50 anys de la Fundació Vicente Ferrer a l’Índia, de fet quan Vicente Ferrer va fer la seva primera missió a la ciutat de Manmad, a l’estat de Maharashtra, va posar en marxa un nou sistema de treball entre els pagesos de la zona que consistia a facilitar-los una petita ajuda econòmica i l’assessorament tècnic per obtenir aigua per als cultius. Amb la construcció de pous va aconseguir abastir d’aigua les zones per motivar l’agricultura.

Des del principi de la seva tasca va despertar grans simpaties entre els camperols indis, però no entre les classes dirigents, econòmiques i polítiques, que veien en la seva tasca una amenaça fins que van aconseguir una ordre d’expulsió del país. Les protestes van ser tan intenses que el govern va reconsiderar l’ordre d’expulsió i Ferrer va tornar a l’Índia, en concret a Anantapur el 1969 per posar en marxa la Fundació Vicente Ferrer.

Des d’aquí Ferrer va treballar al llarg d’aquests anys per a combatre la pobresa i fins a dos milions i mig de persones s’han vist beneficiades dels seus projectes d’ajuda i cooperació als més necessitats. Però, una vegada més, l’arribada de Ferrer va causar recels entre els líders locals i van pressionar-lo perquè abandonés la zona fins al punt d’intentar empresonar-lo. Finalment, Ferrer va denunciar aquest abús i va obtenir una sentència favorable que va crear jurisprudència. Ferrer va morir a l’Índia el 2009 i el seu fill Moncho Ferrer ha continuat, junt amb la seva família, la tasca engegada pel seu pare.