Llibertat

Després d’uns dies de reflexió, vull dir-hi la meva.
La llibertat cadascú se la fa a la seva mida. N’hi ha que l’associen a passejar fins al túnel i tornar. Si una altra persona té aquesta mateixa mesura per la seva llibertat, es podran trobar i passejar junts.
Si per algú la seva llibertat és governar amb idees pròpies i aquesta mateixa llibertat de governar individualment també la té una altra persona, sempre hi haurà conflicte.
Governar, sense acords, no és assumible per dues idees diferents. Si entenem que altres persones poden mesurar d’una manera diferent la nostra idea de llibertat, caldrà acceptar-ho i sempre hi haurà punts de connexió. Mai serà possible comparar les ànsies de llibertat, per exemple, dels més desfavorits socialment i econòmica, amb les punyents ansietats de superar poder i beneficis dels qui posseeixen l’autoritat i la força. Aquest és el problema.

I ara reflexionant sobre la tertúlia de RCTV del dimecres 16 d’octubre, em faig dues preguntes: Per què hi ha persones que pensen que sempre tenen raó i les altres no la tenen? Per què algunes persones volen que els que no pensen com elles acceptin les seves raons, però no volen ni sentir a parlar de les raons dels altres?
Sense empatia no hi ha solucions. Al ser coherents a l’hora d’escollir i exercir el nostre dret a la llibertat individual. I la dels altres. Potser caldria fer un foc nou (res a veure amb les inútils foguerades urbanes d’aquests darrers dies, és clar).