Apropiar-se d’obres d’altres autors
Moltes vegades ens reprimim a l’hora de fer una fotografia pensant que ens estem apropiant de l’obra d’una altra persona… Els humans i els animals també som obres d’unes altres persones o animals, no?… Doncs, podem fotografiar gent i animals?… Podem retratar paisatges? que ben mirat són obres de la naturalesa o dels propietaris d’aquell bosc, o jardí, o camp, o feixes, o arbres… I l’arquitectura?… Podem presentar fotos, per exemple, de la Sagrada Família?… No és una obra pensada i creada per un altra autor?…
En el món fotogràfic de totes les èpoques, s’han “copiat” estils i moltes vegades, desvergonyidament, fins i tot escenaris i postures de diferents models… Ara, en plena efervescència digital, és normal utilitzar diferents “capes” fotogràfiques, però davant aquesta nova dimensió creativa, els més puristes dictaminen que totes les imatges utilitzades per presentar la foto final, han de ser del mateix autor, i això pot crear dubtes… Es poden doncs utilitzar, per exemple, els fondos “grafiters” que tenim a la part alta de la riera?… i els tatuatges d’aquells models que, evidentment, no els hem pas fet nosaltres, els podem utilitzar?… Fins on arriba doncs la coacció a la llibertat del fotògraf…
Està clar que no s’ha de COPIAR rés… Tots sabem que REPRODUIR imatges d’un altra artista perquè si, és una aberració i un reconeixement de la nul·la creativitat del qui ho faci… Tot ha de tenir un sentit i una finalitat… Crec també que hi ha gent que creient-se el Tribunal Constitucional de la puresa fotogràfica, s’han entestat en controlar-ho tot, establint NORMES DISCIPLINÀRIES per salvaguardar no sé quins principis fotogràfics… Els FOTÒGRAFS no es poden uniformar ni encasellar, som lliures, com qualsevol altre ARTISTA…
Us presento una foto, del 2013, amb elements que jo no havia pas creat: un prat de roselles i un paper pintat amb ocells de la enderrocada Torre dels Anglesos… El que sí he fet és unir-los per crear una imatge nova, i penso que atractiva i original, amb un pèl d’estil japonès… Aquesta era, si més no, la meva intenció…
