La font que hi havia instal·lada a la zona dels bancs i els pins al costat de les emblemàtiques Torretes de Calella ha deixat d’existir. Fa temps es va espatllar la bomba que portava aigua fins a la font, construïda amb ferro forjat i molt antiga. Al llarg dels anys, la font ha estat víctima d’actes vandàlics: han robat diverses vegades l’aixeta de la font. L’Ajuntament de Calella, durant aquest estiu, va intentar instal·lar-hi una font més moderna, però es va trobar que en el moment de connectar-la a la xarxa d’aigua pública no complia els requisits mínims sanitaris que calen per una font d’ús públic: s’hi han de realitzar analítiques de l’aigua de forma periòdica per assegurar que l’aigua que hi surt és potable i no s’hi estaven realitzant.

La font depenia d’un antic dipòsit instal·lat al mateix turó i aquest, al mateix temps, s’alimentava de la xarxa d’aigua potable de la ciutat. Això ha complicat encara més la instal·lació de la font. Finalment s’ha decidit retirar-la i a la zona dels bancs al costat de Les Torretes no s’hi pot beure aigua.

Molts calellencs aprofiten per fer esport caminant fins a les Torretes. És un dels punts alts de la ciutat i on es poden veure unes magnífiques vistes. Per això, aprofitaven per refrescar-se -sobretot a l’estiu- a la font que hi havia a la zona dels pins, on també s’hi poden trobar bancs i resguardar-se del sol quan cau de valent. També hi passen ciclistes de muntanya que hi fan una aturada per descansar i contemplar les vistes.

En les possibles rutes i visites que s’ofereixen als turistes que venen a visitar-nos, és típica la ruta caminant fins a les torretes. De fet és habitual conèixer el Far i després fer una altra parada una mica més amunt en dues construccions mig ruïnoses però que permeten explicar com funcionava la telegrafia òptica.

La Telegrafia Òptica

Per això remunten al turista fins a l’any 1849, quan expliquen com s’enviaven les comunicacions a llarga distància en aquella època. No hi havia ferrocarril, ni tampoc línies elèctriques que portessin les comunicacions entre ciutats. En aquest cas, s’utilitzaven aquestes construccions, normalment situades a la part alta d’edificis o campanars o, com és el cas de Calella, dalt dels turons per enviar comunicacions. L’estació de Calella s’anomenava “Estació de Patona” en honor al nom del turó on es troben ubicades i es comunicaven pel sud amb la Torre dels Encantats a Caldes d’Estrac i pel nord amb unes altres al Castell de Sant Joan de Blanes. Les comunicacions es realitzaven utilitzant una sèrie de banderes que, col·locades a la part de dalt de l’edificació, els torrers movien des de l’interior. Una espècie de codi Morse però visual.

El més curiós del cas de Calella és que hi ha dues edificacions. I s’explica pel fet que una d’elles es feia servir per finalitats militars i l’altra, per finalitats civils. La xarxa de comunicacions militars portava informació des de Girona fins a Madrid, passant per Barcelona i València. La xarxa de comunicacions civil portava informació des de la Jonquera fins a Montjuïc.

Les torres de comunicacions van entrar en desús 8 anys després de construir-se (1857), amb l’aparició de la telegrafia elèctrica i el ferrocarril.

Avui en dia les Torretes de Calella estan en estat semi-ruïnós i només s’hi poden apreciar parts de les parets principals.