Per què tot o blanc o negre?

No sé que passa però darrerament ho veiem o TOT BLANC o TOT NEGRE, deixant fora d’opinió tota la immensa gama de grisos (tonalitats)… Als que ens agrada escriure, encara que només siguin quatre ratlles, no en tenim prou amb la A i la Z… necessitem igualment tot el munt de lletres de l’abecedari, sense les quals no seriem capaços d’explicar res.

Aquesta reflexió és perquè l’altre dia vaig parar l’orella a una conversa molt polèmica i discutida sobre dos dels cantautors més prolífics de la nostra terra, en Serrat i en Llach… Em sembla que les seves trajectòries mai han estat semblants…

L’un ha donat veu a allò més quotidià i popular, amb poemes molt humans i descriptius… L’altre transmet sensacions i valors, és punyent i reivindicatiu… La seva musicalitat sempre ha estat diferent, són veus diferents i camins paral·lels que, segurament, no coincidiran mai… A mi m’agraden tots dos… Un m’explica escenes de vida i l’altra va més directe als sentiments… Sempre ha estat així… El que trobo estrany es que pugui haver-hi gent que encara no ho hagi entès…

No cal comparar… ni jutjar… el que cal es gaudir-los!