Coronavirus party

Estic paint tanta informació i tants acudits sobre aquest tema, que he decidit que jo també podia aprofitar-me’n i utilitzar-lo per un comentari d’actualitat… Un meu amic que, com jo, celebra la seva onomàstica el 19 d’aquest mes, m’ha comentat que és la primera vegada a la vida que el seu Sant l’ha trobat confinat i enclaustrat com si fos un monjo d’aquells d’abans… Encara sort que tens un gos, li vaig recordar, perquè avui dia tenir un d’aquests animals (mascotes) domèstics és una mena de “bula” (document històric que allibera de càrregues i obligacions) que et lliura per una estona d’haver-te d’estar tot el dia dins les quatre (o vuit o setze) parets del teu domicili… També és una mica fumador, o sigui que sense alterar cap llei podrà sortir a comprar la seva ració de drogoaddicció… És dels que llueixen barba i això podria ser fins i tot un altre al·licient per desplaçar-se fins a la perruqueria o barberia, tota vegada que, la higiene és molt important i no pot anar de qualsevol manera… Els diners són una altra manera d’escapar-se fins al caixer i respirar una mica d’aire (contaminat?)… A treballar si que no pot anar-hi, doncs fa uns anys que forma part de l’exèrcit de jubilats… Però es pot desplaçar a la farmàcia, doncs té una recepta de “crònics” (com la majoria de persones del seu “exèrcit”)… També pot sortir a posar benzina al cotxe… I anar a comprar el pa i fruites, verdures, ous, carn, peix, aigua i, especialment, “paper higiènic”… Perdoneu, però he rellegit el que he escrit fins ara i el confinament del meu amic em sembla de “can pixa” (perdoneu l’expressió)… El meu confinament és una mica diferent, perquè jo no tinc gos per treure a passejar perquè contamini la ciutat fent “pipi i cacones”,  ni fumo… Em passo la major part del dia enganxat a l’ordinador… Escrivint, repassant i preparant fotografies, penjant comentaris i fotos a la xarxa… Participant en alguna xafarderia a través dels missatges telefònics… Gaudint o mig dormint alguna pel·lícula… Llegeixo històries (ara fa temps que no ho feia)… Aniré a comprar el pa i a llençar les escombraries (reciclades, eh!) … I em dedicaré a pensar… Pensar… Pensar… Per cert, ara penso que amb tantes coses que té per fer el meu amic Josep, no sé si l’hi haurà quedat temps per anar a comprar o preparar-se el pastís o la crema per la seva festa…

El dibuix del virus protagonista de tot aquest enrenou i que adjunto al comentari, és del meu company i amic Gerardo de la Fuente, dissenyador i realitzador de films d’animació resident a Àvila… Quan el vaig veure em va caure graciós… i fins i tot… entremaliat i simpàtic… Ves per on…