Claus per gestionar psicològicament el confinament

• L’Estat d’Alarma va entrar en vigor fa 10 deu dies, i amb ell, l’ordre de confinament a casa. Encara queden, com a mínim, 20 dies més. No poder sortir pot ser molt dur, especialment quan tens fills que no entenen la situació que estem vivint. Per això et donem les claus per afrontar psicològicament el tancament.

“El confinament comporta una falta de novetats a la nostra vida, no parlem amb gent nova, no coneixem a ningú. Ens tornem persones molt posades cap endins” afirma Xavier Costa, psicòleg de la Creu Groga. Per això, anima a buscar petites novetats dins del confinament, sense perdre de vista que cal tenir unes rutines estables, posar-se un horari i marcar-se tasques. Hem de veure les oportunitats que ofereix el fet de no poder sortir de casa: tornar a llegir, fer algun curs online, cuidar-se a un mateix.

Això també implica l’exercici i l’alimentació. Ara s’han posat de moda les curses virtuals. Fins i tot Ironman ha creat la seva pròpia. Per internet es poden trobar rutines d’exercicis que pots fer sense material. Pel que fa a l’alimentació, recomana fer un pla per organitzar les compres i els àpats, i no fer compres compulsives que porten a menjar de manera compulsiva. Cal tenir en compte que serem més sedentaris durant unes setmanes, per tant, no és convenient augmentar la ingesta calòrica.

“Infoxicació”

Tot i que no podem tenir contacte físic amb els nostres amics i familiars, sí que podem parlar amb ells i veure’ls a través de videotrucades. No només d’un en un, sinó també en grup. Existeixen moltes plataformes per fer videoconferències: Skype, WhatsApp, Zoom, etc. És una situació en la que ens recolzem molt en les xarxes socials.

D’una banda, això ens ajuda a estar més a prop de la nostra gent, però de l’altre, ens fa estar massa pendents de tot el que es publica instantàniament. Per això, Xavier Costa parla “d’infoxicació”. El psicòleg assegura que tenim un excés d’informació. Ens arriben notícies per la ràdio, per la televisió, pels grups de WhatsApp. Hem de contrastar la informació i ser crítics. A més, és molt important l’esperança, les notícies optimistes. “L’angoixa social és molt contagiosa. De fet, la por i l’ansietat són emocions que es contagien molt ràpid. Per això, hem d’intentar buscar la part positiva de les coses”.

Explicar la situació als fills

Pels més petits, la situació pot ser molt confusa. No anar a l’escola, no poder sortir de casa, no poder veure als avis. Per això, és important que els nens entenguin que és una situació excepcional.

Costa recomana donar seguretat quan li expliquem als nostres fills: “hem de dir la veritat als nens amb un vocabulari adaptat a la seva edat, però de forma molt segura i optimista”. Un dels col·laboradors de CALELLA COMUNICACIÓ, Joan Bosch, ha fet el conte del coronavirus adaptant El Petit Príncep. És una bona manera de que els més petits ho entenguin.

No s’ha de minimitzar la situació, però tampoc cal alarmar-los. És important explicar-los com ens podem protegir.

La convivència amb la parella

D’altra banda, passar més temps a casa amb la parella també pot resultar aclaparador. Algunes informacions apunten que, degut a la situació creada pel coronavirus, augmentarà el nombre de divorcis. Per Xavier Costa, la situació no és el problema. Afirma que si hi ha un divorci, és perquè la parella té dificultats, no pel fet de passar més temps junts. Però també pot servir per saber si estàs bé amb aquella persona. De totes maneres, recomana establir uns moments per un mateix encara que visquem en parella, no fer-ho tot junts.

I si em contagio?

En el cas de contagiar-se de coronavirus, Costa aconsella dir-ho al nostre entorn més proper. És reconfortant tenir algú que ens ajudi i ens digui que tot sortirà bé. “No recomanaria en cap cas amagar una malaltia, es trenca el principi de sinceritat”, diu.

La por a perdre la feina

El fet d’estar tancat a casa no és l’únic fet angoixant. La por a perdre la feina també està present a moltes llars calellenques. Per això, anima a plantejar-se què vols fer d’aquí un any i pensar accions concretes que puguis fer per aconseguir-ho. No podem controlar el que passarà, però sí la manera com afrontar-ho emocionalment. Com diu la dita, quan una porta es tanca, s’obre una finestra.

Si tot i així hi ha qui necessita ajuda, anima a buscar recolzament professional, ja sigui a la Creu Groga o a un altre centre on ofereixin ajuda psicològica de forma telemàtica.