El viatge de la meva vida
No sé si molta gent ha fet un viatge per qualificar-lo d’aquesta manera… Jo puc dir que n’he fet uns quants que es podrien acostar a aquesta definició… Sempre que trepitges un país allunyat descobreixes noves sensacions que et transporten al teu món imaginari de somni… Recordo el primer viatge a Egipte, que en baixar de l’avió a l’aeroport d’Assuan (quasi al mig del desert) i al dirigir-nos a una caseta que feia de control d’entrada al país, vàrem sentir la crida a l’oració del Muetzí… allò em va transportar a l’edat mitjana… Al·lucinant!!!
En un altra viatge, aquest cop a Sri Lanka (el meu primer contacte amb el continent asiàtic i quan encara hi havia guerra amb el Tàmils)… a Kandy, a l’entrada de fosc, vàrem visitar un temple hindú, i de cop ens vam trobar al mig d’una processó de monjos amb molt poca roba, respirant aromes i fumarades d’oli de coco i travessant unes sales que em recordaven un decorat de “Indiana Jones y el templo maldito”, cadenes penjades a les parets, pintures de déus/animals i soroll de portes que es tancaven i obrien… Allò em va posar la pell de gallina!… Vam sortir quasi corrent!
En canvi el viatge a l’Índia i el contacte amb Vicenç Ferrer em va proporcionar pau, tranquil·litat i una gran sensació d’anar a fer una feina fotogràfica per una bona causa… Em va “tocar” el cor quan al fer l’apadrinament d’una nena a les oficines de la Fundació, els empleats que hi estaven treballant em van fer un aplaudiment com si la meva acció hagués estat indispensable per la seva causa… En aquella ocasió, i encara avui, m’emociono al recordar-ho i també se’m posa pell de gallina… Però d’una manera molt diferent, és clar…
