Una mona sense el padrí

• El sector de la pastisseria no passa per un bon moment: el confinament ha provocat que la venda de dolços caigui en picat. A més, aquest any la mona s’haurà de celebrar sense el padrí.

Una tradició molt seguida pels catalans és la de la mona. El padrí és l’encarregat de comprar una figura de xocolata, sovint amb ninos inclosos, al seu fillol. Aquest any, però, els nens i nenes estan separats dels seus padrins a causa del confinament. Tot i així, els pastissers esperen recuperar una mica les vendes gràcies a la mona. Aquest és el cas de la pastisseria Gallart de Calella, que explica que del tortell de rams només va vendre un 30% del que han fet altres anys. Espera superar aquesta xifra amb la mona, però no creu que arribi al 50%. Són les dades que està deixant entre el gremi a causa del confinament.

Enguany, la pastisseria Gallart havia preparat una novetat: una mona dels gegants de Calella i d’en Mastegamosques. El seu pastisser, Salvador Comas, explica com li va sortir la idea: “al meu nen li agraden molt els gegants. Té 3 anys i està boig per ells i vaig pensar que li faria la mona dels gegants. Quan vaig tenir impreses les figures vaig pensar de fer-ho també per la pastisseria”. Va demanar permís a la Colla de Geganters de Calella, i li van concedir. “N’he fet 4. Ho tinc preparat per fer-ne més, però em fa por” expressa Comas. Els gegants estan impresos amb serigrafia, una mena d’impressora de xocolata. Diu que aquest tipus de figures planes s’han posat molt de moda.

Les mones que més es demanen són les de Disney, aquest any preveuen que triomfi Frozen. No falten tampoc les tradicionals del Mickey i la Minnie, la Patrulla Canina o el Barça.

La mona està feta, majoritàriament, de xocolata negre, gairebé un 80%. El 15% és xocolata amb llet i un 5% és xocolata blanca, sovint tenyida de colors perquè cridi més l’atenció. La xocolata es compra amb antelació, a principis d’any. Els pastissers preparen les peces a principis de febrer i aquests dies només les han d’enganxar per fer la figura i decorar-les. També s’hi posa el nino, molt demandat pels més petits. A la pastisseria Gallart es fan, en una situació normal, entre 160-180 mones, però aquest any només n’han fet 50. Del pa de pessic sempre en fan més unitats, però aquest any els ha fet més petits, per 3 o 4 persones, perquè a les cases no hi viu més gent i no es podran fer dinars familiars que ajuntin més enllà de la família que viu confinada.

Un quilo de xocolata es ven entre els 50 euros i els 80 euros i el pa de pessic, entre el 20 euros i els 25 euros el quilo.

Salvador Comas considera que, aquest any, guanyaran pes les superfícies comercials davant de les pastisseries. “Jo crec que els pastissers perdrem molt i que en sortiran beneficiades les grans superfícies, perquè la gent va a comprar allà i n’hi ha. També ho entenc, la gent aprofita. A més, com que aquest any no anirà el padrí sinó que hi anirà el papa o la mama, doncs diuen aquest any passarem amb això. Sortiran beneficiats en comparació a altres anys, perquè una part del que perdrem nosaltres la guanyaran ells.”

La pastisseria Gallart s’ha unit a la campanya “Cap nen sense mona” que ha iniciat el Gremi de Pastisseria de Barcelona. A més, el Gremi proposa celebrar la mona per duplicat: el Dilluns de Pasqua, 13 d’abril, encara que estiguem confinats, i repetir-la el dia 1 de juny amb motiu de la Segona Pasqua, quan es preveu que es pugui amb els padrins i tota la família, tal com mana la tradició.