Aquesta setmana un conte

Hi havia una vegada una persona que volia “aprendre” a ser “ARTISTA”… I per arribar a tenir aquesta denominació, es va dedicar a cercar influències i contactes, moltes vegades prostituint el seu treball personal imitant les modes dels considerats “gurus fotogràfics” del moment, per aconseguir el títol desitjat… Després de molt de temps de lluitar per obtenir el seu “diploma” d’artista, se’n va adonar que aquesta carrera NO EXISTIA… No hi havia cap doctor, ni tribunal, ni cap universitat especialitzada en atorgar aquella investidura que ell tan desitjava… Quina desil·lusió…

Després d’una llarga temporada de frustració, va veure ben clar que per estar satisfet amb la feina fotogràfica que duia a terme, no li feia falta cap títol… Només calia que fos capaç de crear unes imatges que connectessin amb l’espectador… Llavors es va acabar el seu desencís… Ara, al lloc destinat per penjar-hi el seu llorer d’artista, hi té un marc solitari, sense fons, per recordar-li que no sempre existeixen títols per fer el que més ens agrada… I vet aquí un gat i vet aquí un gos i el conte ja s’ha fos…