Mirada fotogràfica

Tot i haver-ho comentat diverses vegades, encara pot haver-hi aficionats a la fotografia que no entenen què vol dir allò de “mirada fotogràfica”…

Em remeto ara a un article d’El Periódico de Catalunya, firmat per Ramón de España, parlant de l’exposició del fotògraf Brassaï a la Fundació Mapfre (2018), que començava dient… “La fotografia sempre m’ha semblat un art d’allò més misteriós”… i continuava… “que amb la mateixa càmera a les mans –o sigui amb les mateixes oportunitats-, uns aconsegueixin obres mestres i la resta ens hàgim de conformar amb bírries mancades del menor interès ètic i estètic em supera”… i tot seguit deia… “Suposo que tot està en la mirada. Alguns éssers humans saben mirar i la majoria, no”… i finalment sentenciava… “És aquesta qualitat intangible de la fotografia el que la fa tan fascinant”…

Ho trobo molt ben explicat, sobre tot allò de… alguns éssers humans saben mirar, i la majoria, no… referint-se, crec jo, no solament a la fotografia, sinó a les mirades en qualsevol aspecte de la vida quotidiana…

Hem d’aprendre a observar tot allò que ens pugui interessar i, si es tracta d’obtenir una bona fotografia, farà falta també una mirada analítica de composició i creativitat… tot això que sembla tan complicat d’explicar, hi ha cervells privilegiats que ho analitzen i ho comprimeixen en poques dècimes de segon… el temps de prémer el disparador.

Gaudir d’aquest privilegi ha de ser impressionant…