Potser sí que podem viure sense bàsquet… o no?

• Sí. Per fi. Amb la fase 2 de la desescalada, i després de més de 80 dies, ha tornat el bàsquet. Qui ens ho havia de dir, a l’inici de la temporada, al mes de setembre, que la temporada 2019-2020 s’acabaria de la manera que s’ha acabat, eh? El coi de coronavirus ens ha truncat la vida a tots. Un “bitxo” invisible ha aturat la rutina a milions i milions de persones.

Com és la vida… nosaltres, la humanitat, que ens pensem que no ens atura res… arriba un virus nou, que ningú sap ni com ni d’on ha sortit, i quan ens hem volgut adonar, estàvem confinats a casa, gairebé amb toc de queda. Carreteres buides, carrers buits, escoles buides. Pavellons buits. De cop i volta, la setmana del 9 de març, la pilota de bàsquet deixa de botar….

Als aficionats al bàsquet ens diuen a principis d’any que estarem tres mesos sense jugar i ens riem d’ell. El titllem de boig. Res més lluny de la realitat. Si fins i tot han suspès l’NBA!

De cop, arriba el dimecres 11 de març i ens diuen que no hi ha entrenaments. L’OMS ha decretat pandèmia mundial la COVID-19. Marxem cap a casa pensant que potser en uns dies tornaríem a les pistes. Que ingenus que hem sigut.

Totes les cadenes de televisió canvien la programació habitual i es torna monotemàtica: coronavirus per aquí, coronavirus per allà. A tots els canals. A totes hores. Comença a morir gent. Molta gent. Hospitals saturats. Obren hotels i pavellons per descongestionar els hospitals. Sembla que la cosa és seriosa. El Govern espanyol decreta l’Estat d’Alarma. Tothom confinat a casa. No es pot sortir per res més que per comprar el necessari. I per anar a treballar, necessites una autorització de l’empresa.

Vulguis o no, estar a casa et fa pensar, reflexionar. Ens pensàvem que podríem estar tant de temps sense bàsquet? Sense esport? Sense poder abraçar als que més estimem? Familiars, amics… No, oi? No ens imaginàvem que estaríem com estem. Però sí, hem sobreviscut sense el nostre estimat esport.

Vam estrenar el mes de juny entrant a la fase 2 de la desescalada… Des de llavors, podem tornar a entrenar… però seguint unes restriccions: mantenir la distància social de 2 metres entre jugadors, exercicis individuals,… Però hem tornat. De manera diferent, però era el que tots desitjàvem, oi? I ara què? Com tornaran les competicions? Quan podrem tornar al contacte del bàsquet? Haurem de tenir paciència. Hi ha altres coses més importants que el bàsquet. La família, els amics, la salut.

Com va dir una vegada algú, i ara té més sentit que mai, el bàsquet és el més important de les coses menys importants.

Però no patiu… que la setmana vinent, a partir del dia 17 i fins al 30 de juny, torna l’ACB! Ens esperen 33 partits en poc més d’una setmana: 3 cada dia! I del 31 juliol i fins al 12 d’octubre, podrem gaudir de l’NBA! Per tant, poc a poc, el nostre estimat esport va recuperant part de la nostra rutina! Esteu a punt?