Taller bàsic de cinema (6)

Aquest mes tocarem un dels temes principals que haurem d’utilitzar a l’hora d’enregistrar el nostre film, la nostra història.

COMPOSICIÓ DE LA IMATGE:

Cal tenir clares les imatges que volem que vegi l’espectador i per quin ordre les hi volem ensenyar. Quan tinguem clar aquest concepte, haurem de saber seleccionar les imatges adients, COMPOSAR-LES a la pantalla, i distribuir-les correctament mitjançant la REGLA DELS TERÇOS, una norma estudiada pels grans mestres pintors i que s’utilitza des de llavors.

Enquadrar les imatges i l’acció dintre de la pantalla és una feina molt important en el llenguatge cinematogràfic. Hem de procurar que les imatges siguin atractives. No es tracta d’empaquetar la imatge dintre del quadre o pantalla, sinó distribuir-la d’una forma coherent i que serveixi per controlar la continuïtat de la història amb el nostre propi estil.

S’ha dit abans que filmar, enregistrar, gravar una història és ESCRIURE AMB LA CÀMERA, llavors cal recordar que la lectura és d’ESQUERRA a DRETA, com en un llibre, i tenir-ho en compte a l’hora de filmar.

Ara veurem tota una sèrie de conceptes que cal tenir presents a l’hora de planificar les escenes.

QUADRE: És l’espai on hi ha la imatge, o sigui la Pantalla. CAMP: Es troba “en camp” tot el que està dintre de la pantalla. L’entorn que no hi apareix, està “fora de camp”. Actors i objectes poden entrar i sortir del CAMP. El “fora de camp” fins hi tot pot ser solament imaginat per l’espectador. El director també té la possibilitat de fer-lo actuar de protagonista. Una mirada de l’actor “fora de camp” crea expectatives a l’espectador per saber què està mirant. L’hi podrem ensenyar… O no.  PROFUNDITAT DE CAMP: És la distància que separa les diverses imatges que tenen cabuda dintre del mateix QUADRE o pantalla. OBJECTIU GRAN ANGULAR: Aquest objectiu dona enfocament a tot el que està dintre del quadre. OBJECTIU NORMAL: El podríem equiparar a la visió de la persona. TELE OBJECTIU: Aquest presenta una visió parcial i ampliada d’un sector determinat. Tots aquests tipus d’objectius s’utilitzen per donar o treure importància als subjectes protagonistes de la filmació.

ENQUADRAR: És seleccionar allò que volem ensenyar a l’espectador. Mitjançant diverses tècniques d’enquadrament podem influenciar en la valoració que l’espectador farà de les imatges seleccionades

REGLA DELS TERÇOS: És la tècnica de dividir la pantalla en seccions regulars per donar proporció a las imatges. Es tracta doncs de situar l’acció principal en el lloc on es creuen les línies que divideixen, de manera vertical i horitzontal, la pantalla en tres parts iguals.

TÈCNIQUES D’ENFOCAR:

PERSPECTIVA aquest enfocament aconsegueix una nitidesa i claredat total. Aquesta tècnica permet fer composicions en profunditat. PRIMER TERME, utilitzant aquest sistema aïllem els subjectes del fons, que poden distreure, i difuminem els detalls innecessaris. TRASLLADAR EL PUNT FOCAL és enfocar successivament diferents subjectes, transmetent, juntament amb l’enfocament, el protagonisme i l’interès de l’espectador. CONCENTRACIÓ DE L’INTERÈS. Ja s’ha comentat que llegim d’esquerra a dreta, i a la pantalla succeeix el mateix, per aquest motiu la part DRETA de la pantalla és on es concreta, per regla general, l’interès de la escena.

EFECTES DE COMPOSICIÓ: Les accions, mirades, moviments d’ESQUERRA a DRETA donen sensació d’acció cap al futur, d’activitat, de sortida cap endavant. Les de DRETA a ESQUERRA la sensació és la contrària, mirada al passat, activitat passiva, retrocedir. REFERÈNCIES DEL PRIMER TERME I L’ESCALA. Els objectes de primer terme tenen gran influència sobre la valoració que donen d’escala i distància. És recomanable incloure pistes visuals de perspectives, evitant però, que siguin massa estilitzades o artificials.

Una mica llarg el comentari d’aquest mes… Però el podeu anar llegint  fent pauses mentre l’aneu digerint…