A dos metres, sense clemència ni paciència

De totes les normes dictades pel govern, a cada qual més incoherent, contradictòria, sense cap ni peus, les úniques que tot i ser tant o més absurdes, han servit per alguna cosa: respectar els dos metres de distància per entrar als comerços i carrers molt transitats i acompanyats i amenaçats amb multes per no portar mascareta.

La gent arriba al bar i se la treu d’immediat, si la porta, ja que es força complicat entendre el que diuen amb aquest morrió. Penso deu protegir molt aquest drapet, ni les paraules passen a ser comprensibles.

De vegades no ens interessa gens ni mica el que et diuen, ara tenim l’excusa perfecte per dir-ho diplomàticament, i dir que no entens el que diuen amb el drap a la boca, i sobretot, que no cal que se’l treguin ni s’acostin, pel bé de la humanitat!

Absolutament prohibit fer-se petons, malgrat que quan ens trobem amb els amics estem tots allà ben enganxadets, amb prou feines 50cm, sense cap mena de mirament.

I el millor de tot plegat… podem lliurar-nos d’aquells “plastes” que et petonegen sovint o s’acosten fins a sentir-los la respiració. El mateix ho dic pels homes que també aguanten pesades del mateix tarannà. Ara podem dir, també diplomàticament: res de petons i a dos metres!

I quan interessa ens saltem la normativa, que no passa res. Les normes estan fetes per trencar-les.

En el tema del sexe tot és més fàcil, o mantens dos metres o dones peu, tot queda més clar.

Fins ara ja em costava recordar agafar el mòbil i les claus, ja només em faltava la mascareta i el metro, que per acabar-ho d’adobar, el meu és metàl·lic i pesa déu-n’hi-do, era del meu pare, però aquest no falla, n’he vist de trucats.

Amb una persona que fa uns quatre mesos que no veig, fa temps vam fer una juguesca. Anar a una illa d’aquestes on la gent baixa en una gàbia a veure els taurons blancs, potents devoradors, amb dues ampolles d’oxigen i a 47 metres, descompressió inclosa.

I si passés quelcom per sortir per potes i sols pogués fer-ho un, qui donaria la bombona a qui?, en teoria, pujaria el de menys pes….a la pràctica potser ho veuré.

Aquí no caldrà ni el mòbil, ni el metro, ni claus ni res de res. Aquí sí que va de metros, a pams i a cegues.
I ves a saber què acabarem mesurant si seguim en aquest intel·ligent i fantàstic país que sembla una comèdia i de les barates.

2020-06-30T19:47:37+01:00 30/06/2020 | 19:42|Categories: Columnes d'opinió, Tal com raja|
X