Es busquen ciutadans compromesos per a democràcia en crisi

  • La democràcia pot sobreviure a atacs de tota mena però no a la indiferència dels ciutadans

Sembla que a la tardor tindrem eleccions al Parlament de Catalunya i tot apunta a que seran en el moment en què sigui mes fàcil excitar les emocions de l’electorat. El resultat més previsible i, segurament el més buscat, és la fragmentació del vot en dos blocs, aparentment irreconciliables; els partidaris de la independència i els que, amb tots els matisos, no ho són o, si més no, no ho són de qualsevol forma.

Si la data de les eleccions encara és desconeguda, és evident que el tret de sortida ja s’ha donat: l’aparició estel·lar en escena dels líders independentistes que lluiten per l’hegemonia d’aquest sector i la invitació del President Torra a Esquerra Republicana de Catalunya de “tornar a fer un referèndum d’autodeterminació” ens diu molt bé per on aniran les coses. Aquesta frase, que ens porta directament al passat, ens indica que la batalla electoral estarà allunyada dels enormes problemes que afecten avui dia a la ciutadania de Catalunya.

En un món en el que se suposa que la diversitat política és un valor en alça, un signe de pluralitat i una  prova  que el pensament lliure i crític existeix, el nostre panorama polític s’entesta a contradir-ho. Semblaria lògic esperar que, amb l’allau d’informació que rebem, no ens empassaríem qualsevol cosa, però la veritat és que, segons tots els indicis, la nostra comunitat es mostra impermeable a les evidències, a la crítica i a la crua realitat quotidiana. No seria just carregar sobre els ciutadans i les ciutadanes tota la responsabilitat, ja que, com tots sabem, els principals creadors d’informació ho fan com a negoci o com a eina de manipulació, una combinació letal que sovint fa que la veritat deixi de ser important.

Ara que estem a tocar de les eleccions al Parlament, i que encara tenim  temps per formar-nos un judici propi sobre el que han fet o deixat de fer els nostres representants polítics…….deixarem passar l’oportunitat de ser exigents i de comportar-nos com a ciutadans crítics? Serem capaços de valorar amb exigència l’acció del Govern de JXCat i ERC a la vista de la degradació de l’Educació, de la Sanitat, dels Serveis Socials que hem patit en els últims temps? Farem veure que no hem sigut víctimes de mentides més altes que un campanar i acceptarem, sense més,  que cada quinze dies ens prometin un futur nou en el que no intervindrà el conjunt dels agents polítics?

Acceptarem sense crítica que Ciutadans, el principal partit del Parlament, acabi la legislatura sense fer ni una proposta identificable  i que s’amagui irresponsablement, amb el PP,  sota  un nacionalisme antic i caduc? Tolerarem la negació del diàleg amb tothom, com hem fet altres vegades, premiant, fins i tot, als que ho pregonaven?

Alguns dels més grans manipuladors de la història pensaven que les masses accepten fàcilment les mentides i que sovint accepten millor una gran mentida que unes quantes mentides petites, però nosaltres també sabem que la democràcia necessita imperiosament la veritat, tot i que sigui dura, tot i que ens arribi sense  cap aparença  heroica o poètica. De fet, una democràcia madura es distingeix per la quantitat de veritat que és capaç de suportar i per la seva capacitat de digerir-la i utilitzar-la per millorar col·lectivament.

No passem per moments fàcils; diria, fins i tot, que l’enorme quantitat de problemes que estan passant al  món ens conviden més a refugiar-nos en el passat que a enfrontar-nos amb determinació al futur. Dissortadament, aquest comportament melangiós, si és compartit, ajuda a conformar una societat anímicament envellida i una democràcia tan formal com inútil.

Jo us convido a reflexionar sobre el paper polític de cada un de nosaltres, sobre el nostre valor individual i sobre allò que la comunitat ens demana. Cada dia és un bon moment per mirar enrere i, pensant en el futur, sense enganyar-nos a nosaltres mateixos, decidir què han fet els representants polítics amb el nostre vot i amb la nostra confiança.

Reconèixer la veritat, ser crítics i autocrítics, tot i que no ens agradi, és important. També ho és pels nostres ideals polítics, per què, tal i com deia Ghandi, “la veritat mai fa mal a una causa justa”.

2020-07-30T10:55:24+01:00 30/07/2020 | 10:55|Categories: Columnes d'opinió|
X