La Muntanyeta, el “nou” pedaç
Hem arribat a un punt en què els calellencs, quan sentim alguna cosa positiva després de tanta aparença sense contingut, creiem que per fi es fa alguna cosa bé i ens oblidem dels detalls, que també són importants, sobretot quan et vols gastar 1,3M€.
El moment que viu Calella en l’actualitat és incert en molts àmbits i l’esport no és cap excepció. Després de molts anys d’inacció a la Zona de La Muntanyeta, deixant-la morir per manca de manteniment i de projecte esportiu, per fi s’ha decidit fer un pas endavant. Fins aquí, hom pot pensar que l’esport calellenc ja estava immers en un punt àlgid amb l’Ironman, Volta Ciclista, Vila Europea de l’esport 2016, Capital Catalana de l’Esport 2019 i Ciutat del Bàsquet Català 2018.
Mal li farem a la nostra ciutat i als seus habitants si els fem creure que amb totes aquestes “pseudo titulacions” som l’enveja de la resta de ciutats i pobles de Catalunya. De fet, la majoria de pobles no dóna valor a qui sigui Ciutat del “nosequé”, perquè prefereixen destinar els recursos econòmics a millorar de debò les infraestructures esportives i no a comprar títols que, en la seva majoria, no es tradueixen en beneficis tangibles per la ciutat.
El cert és que, mentre altres pobles veïns gaudeixen d’instal·lacions més modernes fruit de projectes esportius ben planificats a llarg termini, a Calella seguim apostant per fer nous pedaços en les instal·lacions existents, esperant que un altre consistori assumeixi la tasca de planificar de debò, amb criteri, tot allò que cal per gaudir d’infraestructures esportives adaptades al segle XXI. Així mateix, veiem com altres poblaciones poden acollir tornejos esportius d’alt nivell que aporten un valor important en quant a turisme esportiu es refereix. Mentrestant, Calella ha vist com les seves infraestructures no responien als requeriments necessaris per poder dur-los a terme. Això sí, anem col·leccionant medalles en forma de títols infructuosos (i fotos).
Ciutats veïnes com Sant Pol de Mar, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Blanes o Lloret de Mar disposen d’un camp de futbol més complet, més novedós i molt més acollidor, entre altres coses, per tots els equipaments addicionals que l’acompanyen (cafeteria, grades cobertes o zona d’aparcament i oci adequades). En relació a aquests serveis addicionals, en el projecte calellenc, les grades es mantenen tal com estan, amb el seu toc artístic particular de ferro rovellat provisional, lluny del terreny de joc i sense coberta. L’hivern és llarg i diuen que ve acompanyat de fred, pluja i vent. I a l’estiu, es fa indispensable una bona ombra per no acabar socarrat sota el sol!
El nou projecte tampoc contempla la pavimentació de la zona d’accés a La Muntanyeta, que es converteix en els aiguamolls enfangats de l’Empordà quan plou una miqueta, impedint així, un accés en condicions per a minusvàlids. Una vergonyosa llufa que ja ens podem penjar per no tenir-ho en compte. Igualment, quan els nens de futbol 7 acabin el seu entrenament, arrossegaran tot el fang acumulat cap a les pistes, cap a les zones comunes i cap als vestidors.
Així doncs, tot i la important inversió de 1,3M€ que farà Calella, seguirem estant a la cua en relació a la qualitat dels nostres equipaments esportius.
Tenim davant dels nostres ulls el “gran” Projecte de Renovació de la Zona Esportiva La Muntanyeta. Aquest projecte consta de dues fases. La primera respon a la substitució del paviment de les pistes d’atletisme per un nou paviment i del terreny de gespa natural per gespa artificial, a més de l’elevació d’un mur de contenció a la cara nord per esllavissament de sorra. La segona fase consistirà en la remodelació de la zona de vestidors i enllumenat. El pressupost aproximat de les obres, com hem dit, ascendeix a 1,3M€.
Sota el meu punt vista, és una inversió totalment insuficient que no presenta una proposta de futur seriosa per cobrir les necessitats reals que té Calella si vol destacar i ser mereixedora d’aquests títols atorgats al llarg dels darrers anys. Caldria contemplar un pressupost que pogués assumir unes grades cobertes amb emmagatzematge, cafeteria o bar i una bona adequació de les zones comunes d’accés, així com equipaments addicionals de lleure: una pista de minibasket, una bona pista de skate, un petit parc amb gronxadors, etc. La idea és tenir unes instal·lacions que donin una experiència òptima tant als visitants com a la població de Calella. Unes instal·lacions que omplin de sentit la buidor que acompanyen els títols esportius que ens han donat.
Tal i com s’estableix en els comunicats realitzats per aquest govern, es pretén que la instal·lació sigui més sostenible, hi estem tots d’acord, les millores ECO són quelcom irrenunciable avui dia. Però en cap lloc es parla d’una qüestió vital pel futur del projecte i de la ciutat, en la seva vessant esportiva: és realment amortitzable? Guanyem en qualitat de servei? És un projecte de planificació esportiva de futur? Doncs, per desgràcia, totes aquestes preguntes es responen amb un gran NO.
Si el que pretén aquest consistori és atraure i potenciar el turisme esportiu, em sap greu dir-ho, però no serà així. En un torneig amb varis equips passa el següent: dos equips juguen, dos equips (mínim) s’esperen. Tenint en compte que no hi haurà cap espai d’ombra ni resguard de pluges, cap bar per familiars i participants, ni un aparcament correcte (perquè el plantejat és totalment insuficient i compartit per altres usos de la població), ni un bon accés, ni pàrquing per autocars… Tot i que aconseguim convèncer-los perquè vinguin un any, qui voldrà repetir amb el què els estem oferim? És una qüestió de comparar i saber de què es parla. Així de demolidores són les conseqüències del curt-terminisme que fa massa anys que es practica a Calella en relació als equipaments esportius.
I encara s’haurien de tenir en compte més aspectes, perquè a Calella ens mereixem un projecte esportiu seriós i no un nou pedaç.
La carpa del costat del camp quedarà com estava, amb una imatge provisional i sense una línia estètica d’acord amb l’entorn (diguem-ne un nyap…), sense zona d’emmagatzematge adequada, sense ventilació ni aclimatació, i amb una il·luminació insuficient.
Volem una zona esportiva familiar. No serà així. Com dèiem abans, en cap línia del projecte es contempla, en els espais buits, cap integració amb una àrea de jocs per nens acompanyants.
Per cert, els llançaments d’atletisme, a un altre poble, i el futbol, desangelat.
I… on es parla del que passarà amb el Camp de Mar?
Paradoxalment, tot i els numerosos títols esportius i aquesta actual inversió a La Muntanyeta, els equipaments calellencs tenen un evident retard en comparació amb altres poblacions que han apostat realment per l’esport, amb contingut, no només en aparença.
Lamentablement doncs, seguim sense un projecte esportiu íntegre a Calella.
Al 2021, 18 anys més tard i després d’1,3M€, tindrem la mateixa foto que l’any 2003, moment en què es va inaugurar la Zona Esportiva de La Muntanyeta. Sense novetats.
