Els pavellons aviat tornaran a viure l’emoció dels partits… sense l’ambient de les grades plenes

• L’últim dia de competició va ser el cap de setmana del 7 i 8 de març. En principi, les competicions tornaran a mitjans d’octubre, un mes més tard del que és habitual.

Qui ens ho havia de dir el cap de setmana del 7 de març que quatre dies més tard es decretaria un Estat d’Alarma, ens confinarien a casa durant 3 mesos i no trepitjaríem el pavelló i no veuríem els nostres jugadors durant tant de temps. Encara recordo aquell dimecres 11 de març, quan vam suspendre els entrenaments. 

Ara, per fi, sembla que la Federació Catalana de Basquetbol ha posat una data, o si més no, té la intenció de tornar a les competicions el 17 d’octubre, com a mínim els equips de competició. Els equips de formació, a principis de novembre.

7 mesos després, tornarem a tenir l’estrès que comporta la competició a tots aquells que ens dediquem al món de l’esport. Si sou entrenadors, àrbitres, jugadors o teniu algun familiar o amic que faci algun esport sabeu del què parlo. 

Aviat, els pavellons d’arreu del país tornaran a tenir la vida que dona un dissabte al matí, amb 3 partits de bàsquet simultanis. Però sense els aplaudiments de les grades. Aquell soroll que tant trobem a faltar, el continuarem trobant a faltar, perquè els partits seran a porta tancada i sense públic. Caldrà veure els protocols que hem de seguir per part de la FCBQ. Tot un misteri, a falta d’un mes pel suposat inici de les competicions.

A mitjans d’octubre, els entrenadors (i sobretot els que portem més d’un equip), ens tocarà fer mans i mànigues per arribar a tots els partits que ens toquen. Aquell dinar a les 13h perquè a les 15h has d’estar al pavelló perquè a les 16 tens un partit. O aquell dinar a qualsevol lloc perquè has tingut primer un partit a Barcelona a les 12h i a les 17:45h ens tens un altre a casa… Aquell marxar a les 8 del matí a fer les taules dels partits dels matins, dinar ràpid, i passar tota la tarda al pavelló fins a les 21h.

El més curiós és que, per impossible que sigui, acabem arribant a tot arreu. Com? Doncs renunciant a trobades familiars, quedades amb els amics… Però realment, val molt la pena veure les cares de felicitat dels teus jugadors a pista gaudint del bàsquet.  

Fa 7 mesos que vam deixar la pissarra tàctica guardada a la motxilla. Fa 7 mesos que la pilota va deixar de botar. Fa 7 mesos que les grades van quedar-se mudes. 

Això si, més de mig any després, el silenci del pavelló només serà trencat pel bot de la pilota, el frec de les bambes dels jugadors, les indicacions dels entrenadors de la banqueta i el xiulet de l’àrbitre, perquè, com deia, les grades continuaran buides. 

Però tornarem a fer servir la pissarra, per planificar aquella jugada o aquell sistema per intentar guanyar el partit a l’últim segon. Si, aquells gargots que fem, els jugadors els entenen. Que també tenen molt de mèrit, eh?  

Tenim ganes de tornar a entrenar per preparar el partit de la setmana, per compartir aquelles xerrades als vestuaris, i l’hora i mitja que dura l’encontre. Comença el compte enrere, entrenadors, jugadors i familiars. 

Que torni el bàsquet, que torni la competició però seguint els protocols i amb totes les mesures de seguretat i higiene de la COVID-19. Tornem, sí, però amb responsabilitat.