Els primers divendres de mes

2020-09-27T10:21:39+01:00 25/09/2020|

L’altre dia, un dels amics de tota la vida em va dir que li havia agradat molt el comentari sobre l’anar a confessar… Doncs mira, per acabar-ho d’arrodonir, ara faré un repàs a la tradició dels Primers Divendres de mes… Recordeu si els havíeu fet tots complets?… Crec que jo no ho vaig aconseguir mai… Si no ho recordo malament, es tractava de combregar un número concret (diria que nou) de divendres (el primer de cada mes) per aconseguir que a l’hora de la mort tinguéssim, sempre, assistència cristiana, és a dir perdó pels pecats i així anar directament al Cel (ho dic de memòria i ja em perdonareu si no és del tot correcte aquesta definició)… Els alumnes de l’Escola Pia, que érem assidus assistents a la “missa diària”, respectàvem també aquesta tradició, i cada primer divendres de mes anàvem en dejú cap al col·legi… començàvem amb una primera classe, després missa i comunió, pati i… esmorzar!

A la memòria tinc encara l’ampolla de vidre, molt plana i embolicada amb paper de diari que portava a la cartera (ara seria motxilla), on la meva mare hi havia posat la llet que cada dia prenia a casa abans de sortir cap a l’escola… Aquells divendres me la bevia a l’hora d’esmorzar… Aquesta pràctica era seguida per molts dels meus companys i com que era una cosa tan diferent i especial ens ho preníem com un joc, sobre tot comparant les diferents ampolles i atuells que utilitzava cada família perquè ens enduguéssim aquell got de llet al col·legi…

També el meu esperit de “gourmet” recorda que el dia que esmorzava truita, em venia molt més de gust beure aigua de l’aixeta d’aquella inoblidable i petita font del pati… Manies, pensareu… Potser si…

X