• El fet de rebuscar al fons del moneder per trobar la petita moneda de cèntim que ens falta a l’hora de pagar podria deixar de produir-se. 

La Comissió Europea estudiarà l’eliminació de les monedes d’1 i 2 cèntims a finals del 2021. Ja hi ha alguns països de l’Eurozona que arrodoneixen els preus per no haver-les de fer servir, com Finlàndia, Bèlgica, Itàlia, Irlanda o els Països Baixos, que tot i que no les han eliminat, sí que han minimitzat el seu ús. Ho han fet arrodonint els preus, sense que això hagi tingut un impacte en la inflació.

Per tant, ben aviat podríem deixar de trobar preus amb el típic “amb 99” o “amb 95” per passar a tenir números rodons.

Abans de prendre qualsevol decisió, Brussel·les estudiarà quin és el seu ús i si el fet d’eliminar aquestes monedes pot perjudicar l’economia. De fet, la Comissió Europea té el mandat d’estudiar periòdicament l’ús de les diferents monedes d’euro tenint present quin cost econòmic tenen i si la ciutadania les fa servir, però també se’n vol estudiar l’impacte econòmic, mediambiental i social.

El tema és a la taula de la Comissió Europea, que també obrirà una consulta pública perquè institucions, autoritats dels estats membres i societat civil puguin opinar.

Monedes deficitàries

La possible eliminació d’aquestes monedes tindria alguns efectes positius, ja que l’emissió d’aquestes monedes és una activitat deficitària per a molts països, doncs la seva producció i costos d’emissió superen el valor nominal de les monedes.

També seria positiu per el medi ambient. Es deixaria d’utilitzar acer i coure, que es fan servir per a la seva fabricació i l’ús d’aigua, així com altres productes químics per a la seva producció i d’altres materials necessaris per al seu transport, com els envasos de paper i plàstic.

L’any passat, el Banc Central Europeu, tot i que per motius ben diferents, ja va començar a retirar de la circulació els bitllets de 500 euros per impedir que es facin servir per a activitats il·lícites com el blanqueig de capitals o la corrupció.