• El Pla local d’habitatge de Calella contempla la incapacitat del municipi d’activar habitatges d’entitats financeres com una debilitat. Sant Cebrià i Tordera es troben en una situació complicada.

Els grans propietaris, com són els bancs i fons d’inversió, tenen 43 pisos a Calella desocupats des de fa més de 2 anys. Són dades del registre d’habitatges buits de Catalunya, fet pel departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. A l’inici de la seva creació, el registre comptava amb 44.007 habitatges buits arreu de Catalunya. Ara en té 27.558. Aquesta davallada es deu a que si en un període de dos anys els habitatges estan desocupats, la Generalitat pot començar a aplicar mesures com sancions i, fins i tot, l’expropiació. En la gran majoria d’habitatges, l’impost és de 10 euros per cada m2

Al nostre voltant podem comprovar que, a Pineda, els grans tenidors compten amb 65 pisos, a Sant Pol en tenen només 12, a Sant Cebrià de Vallalta la xifra puja fins als 125 i a Tordera es dispara fins als 257, fins i tot per sobre de Mataró on en tenen 233.

Els motius pels quals els grans propietaris tenen desocupat un habitatge durant més de dos anys poden ser diversos. D’una banda, poden ser habitatges dels quals ha estat desnonat l’anterior llogater o propietari i que no s’han tornat a posar al mercat. Un altre cas és que calgui fer reformes i el gran propietari no vulgui invertir o, en el cas que siguin fons d’inversió no contempla fer obres. Un dels casos més comuns és que els grans tenidors esperin el moment que el mercat posi un preu més alt a l’habitatge del cost que han tingut per adquirir-lo.

La Generalitat, en col·laboració amb les administracions locals, proposa impulsar polítiques per fomentar la incorporació al mercat de lloguer dels habitatges buits o permanentment desocupats. És, per tant, l’encarregada de vetllar per evitar la desocupació permanent i aprovar programes d’inspecció. De les dades d’habitatges buits es desprèn que s’està treballant en aquesta línia, tot i que hi ha encara un gran camí per recórrer per la baixada de més de 17.000 habitatges en 5 anys. Una de les opcions que tenen els grans tenidors és cedir a l’Administració els habitatges per tal que els lloguin. Això és un avantatge pels grans propietaris en comparació a si els lloguen ells mateixos, perquè s’asseguren que cobren cada mes la quantitat pactada. A Calella, aquesta funció la fa la Fundació Hàbitat Solidari.

Segons el Pla local d’habitatge de Calella, es contemplen dues debilitats en relació als habitatges buits. Una d’elles és la “incapacitat del municipi d’activar habitatge d’entitats financeres”, que són els 43 citats anteriorment. L’altra debilitat és la quantitat d’habitatges buits que hi ha a la ciutat, ja siguin de grans tenidors com de particulars.

A l’any 2017, que és quan es va redactar el Pla local d’habitatge, a Calella hi havia entre 385 i 460 habitatges buits. Això vol dir que la majoria pertanyen a particulars que tenen més d’un pis al seu nom.

ERC vol aplicar una taxa sobre els pisos buits

Esquerra Republicana de Calella va donar suport a la pujada d’impostos per al 2020 supeditant-la a algunes condicions. Una d’elles era aplicar una taxa sobre els pisos buits. Per implantar aquesta taxa, abans cal fer un recompte actualitzat dels pisos buits que hi ha a Calella, conèixer on són i qui és el seu propietari. En l’últim ple, el líder d’ERC, Xavier Ponsdomènech, va informar que havia estat convocat a una reunió per començar a treballar sobre aquesta qüestió.

La Fundació Hàbitat Solidari: gestor entre propietaris i llogaters

Hàbitat Solidari és l’organisme que gestiona l’habitatge a la nostra ciutat. Actualment gestiona 126 habitatges, alguns cedits i d’altres comprats. Segons el seu director, Jordi Sitjà, la seva previsió és tancar l’any amb 136 immobles, perquè estan pendents de tancar una compra de 10 habitatges. Aquest any han tingut una gran demanda, propiciada per les condicions socioeconòmiques: la manca de llocs de feina degut a la pandèmia, els ERTOs o l’augment de l’atur han portat a molta gent a tenir dificultats econòmiques i no poder pagar el seu lloguer habitual.