Els patis d’en Villaret, un homenatge a la seva família i a la història de Calella

• Passejant pel carrer Bruguera, hi ha dos espais que destaquen. No són edificis, són dos jardins plens d’obres d’art. El seu propietari és l’Antonio Villaret, un extreballador de banca molt arrelat a Calella.

L’Antoni Villaret, més conegut a Calella com Antonio, té dos patis al centre de Calella, al carrer Bruguera. Són dos espais que embelleixen la ciutat enmig de blocs de pisos. Són un punt atractiu tant pels calellencs com pels visitants, la majoria de gent que hi passa pel davant se’ls queda mirant. També fan fotografies.

Per fer-los, es va inspirar en Sant Pol. Explica que, quan ell era petit, les persones adinerades tenien solars davant de casa que no edificaven, sinó que convertien en patis. A aquest record de la seva joventut s’hi va sumar que va tenir males experiències llogant algun local a tercers i va decidir que no llogaria més, sinó que faria un pati. I va comprar un terreny. “M’agradava un pati, jo volia una zona oberta i no fer pisos”, explica l’Antonio.

Dels seus patis no en treu cap benefici. Admet que és una pregunta que li fan sovint. Però mai ha tingut la intenció d’enriquir-se amb els patis. Al contrari, ha invertit una gran suma de diners per embellir zones del centre de la ciutat. Sap que no és el més habitual, però li agradaria que més gent fes el mateix. “A cada cruïlla hi ha una casa que no serveix per res, que està podrida. Si no en fas res de la casa, fes un pati. A cada cruïlla hauria d’haver-hi un lloc verd”, pensa. Són dos pulmons verds que continuaran com fins ara, tancats, ja que no té previst obrir-los al públic per por a que li facin malbé.

El pati del número 99 del carrer Bruguera va ser el primer que va fer. S’anomena Jardí de Can Lluís del Mas. El va acabar l’any 2016, tot i que encara està afegint detalls. A les parets hi té peces d’escultura amb records de la seva família. El seu pare, Lluís Villaret, i la seva mare, Maria Valero, van ser molt importants per ell. També ha fet un homenatge a la història de Calella. Hi ha plasmada la Torre dels Anglesos, ja enderrocada, la Fàbrica Llobet-Guri, el pati del sagrat cor de l’Escola Pia. També hi ha una imatge del seu primer llibre, d’iniciació a la lectura, anomenat Tilín tilín. Hi apareixen també la Roca Grossa, les Torretes, el far i la vinya que tenia la seva família quan era petit. Al mig del pati hi ha un pou. Més endavant, una gran font.

Al solar on actualment hi ha el pati, hi va viure l’exalcalde de Calella, Narciso Baronet. Era l’alcalde en el moment que Calella va rebre el títol de ciutat.

No hi falta cap detall. El cadenat de la porta té un ram de raïm perquè el seu pare tenia ceps a la vinya, i les lletres L i M, les inicials dels seus pares. A la part de dalt de la porta hi ha raïm i pàmpols fets amb ferro forjat. Casa seva també està plena de peces de pintura i escultura dedicades als seus pares i a Calella. Al terrat, per exemple, hi té una imatge de Sant Quirze i Santa Julita, patrons de Calella, i la lletra i la partitura de Goigs en llaor dels Gloriosos Màrtirs.

L’Antonio encara està fent més elements pel pati: vol gravar, en ceràmica, el mercat municipal, la caserna de la Guàrdia Civil antiga, que estava al costat, i la porxada. També vol plasmar el Parc Dalmau, les oques i la Creu dels caiguts. El col·legi al que anava també vol que hi surti. I un record pels anys que va formar part de la junta del Club de Futbol Calella: l’escut del club i, al voltant, el nom de les persones que van formar part de la junta amb ell, a més dels jugadors. A les parets que queden nues també vol col·locar una col·lecció de plats amb la imatge de cases de Calella que li van regalar. També té previst fer amb ceràmica els animals de granja que tenia de petit i pintar un gran escut de Calella. Ja té encarregada una premsa de vi petita per col·locar-la al fons del pati, on ja no arriba la vista des del carrer.

L’altre pati, situat al número 112 també del carrer Bruguera, està més enfocat a la pintura. Hi té la història de la llopa, tan escrita com dibuixada, i una còpia exacta de la tomba de la gossa a la que van confondre amb la llopa. També hi té dibuixada la zona de les barques i dos gossos que va tenir, en Lennon i en Mucky, descansant al costat de la balustrada del Passeig de Manuel Puigvert. No hi podia faltar el far, símbol de la ciutat. Ara li estan fent la lletra de la sardana “Record de Calella”. També hi vol posar làmpades de pescador i els “mal noms”, com ell diu, de cases de la ciutat, sense donar pistes de qui són. És ell qui decideix què fer a cada espai, però també es deixa assessorar. També és ell mateix qui arregla els patis. De nit, els dos patis s’il·luminen, donant-li un altre aire.

Com a bons jardins, tots dos tenen diversos tipus de plantes, arbustos i flors. Les obres d’art, però, els treuen protagonisme.

A vegades, l’Antonio escolta els comentaris que fa la gent sobre els seus patis. N’hi ha per tots els gustos: “alguns em diuen que des del carrer veuen aquesta escala i no s’hauria de veure. També van dir uns senyors que hi ha gent que té tants diners que no sap què fer amb ells i fa patis. També hi ha gent que diu que passen per aquest carrer només per veure el pati”.

Tot i així, encara no en té prou. Té la il·lusió de fer un pati al carrer Església, però encara no ha trobat l’espai. L’Antonio és un home que estima Calella i que li ha volgut regalar dos pulmons verds al centre de la ciutat. És la seva herència al poble de Calella.