Fracàs

Qui no ha sentit mai la sensació de fracàs, sigui de curta o llarga durada.

Qui no ha passat per una relació que no ha anat bé, una feina que no els ha agradat o els han dit que no donaven el perfil adequat o una mala inversió. Qui no ha pres una mala decisió, qui no s’ha penedit per un sol moment d’alguna cosa que ha fet sense ni adonar-se’n i, més tard, s’ha convertit en la pitjor de les desgràcies, el més gran dels errors que es poden cometre, el fet que serà el responsable de tots els mals i conseqüències, que acabarà amb la pitjor de les sentències de la seva vida, aquella que pensem ja no te cap mena de solució ni remei, que mai més aixecarem cap i que segurament donarem per acabada, sentenciada i FRACASSADA!

Mai més ens enamorarem, ni treballarem, ni tindrem un sostre sota on viure dignament, sempre estarem en números vermells al banc, o embargats, i viurem con uns autèntics desgraciats, si no acabem a la garjola o sota un pont (si en queda algun de lliure). I d’allò que en diuen “autoestima” ja no recordarem ni què vol dir. Pensarem què hi fem aquí, en aquesta vida, i sort que sols en tenim una, carregats de problemes i desil·lusions.

Però un bon dia, quan ja no et queden forces i t’has convertit en el rei de la catàstrofe mundial, ensopegues amb algú que et fa passar una bona estona, o t’ofereixen una feineta inesperada, potser guanyes uns euros a la Primitiva. O veus una pel·lícula que et fa canviar d’opinió, o trobes l’amor de la teva vida a la biblioteca, a la que hauràs anat potser amb cita prèvia. O fins i tot et trobes un conegut que et diu que fas bona cara!

Deia Borges: Tota casualitat, és en realitat, una cita prèvia. (La va encertar de ple!)

I aquí comencem de nou. El temps ho cura tot. I si tot és tant i tant horrible, perquè normalment tots ens aferrem tant a la vida?

I reconeixem que sense totes aquelles patacades que vam anomenar “absoluts fracassos”, no hauríem après res de res. Sense ells no hauríem tingut èxit en altres coses. A petons no aprenem masses coses, diuen.

Si considerem que l’ésser humà ve del “mono” i no té la capacitat de ser feliç més de 10 segons, (dic feliç, no acomodat), tampoc podem demanar massa cosa més.

Diu el diccionari que un fracassat és aquell que perd la credibilitat i el bon nom provocat per un èxit fallit.

Jo de moment no menteixo i em diuen Mercè. I si un dia em diuen Carmen, llavors si que em preocuparé.