Quim Fàbregas: la fotografia social i de viatges com a filosofia de vida

• Els viatges són la teràpia vital del fotògraf calellenc. Ara exposa a Calella alguns dels reportatges que ha fet durant la seva trajectòria, marcada pels valors humans.

Quim Fàbregas és el fotògraf calellenc més internacional: passa grans estades a poblats africans, a municipis de l’Amèrica Llatina i a països com Bulgària o l’Índia. De la seva passió n’ha fet la seva feina. “Un dels objectius que tenia a la meva vida era fer de fotògraf humanitari i fer reportatge social i una mica denúncia”. Aquest objectiu ja l’ha complert.

Tot va començar quan, amb 23 anys, va començar a treballar a la botiga de fotografia can Planchart. Quan tenia hores lliures, va començar a estudiar les instruccions de la càmera Reflex. “Em vaig assabentar d’un concurs de fotos del Carnet Jove i Fotoprix i vaig fer una foto que va quedar tercera de mil fotògrafs”, explica Fàbregas. A partir d’aquí, “vaig fer el curs bàsic de Foto-Film Calella i vaig agafar una passió impressionant. Va ser acabar el curs i vaig fer de monitor allà. A partir d’aquí vaig anar a la Índia, a la Fundació Vicenç Ferrer. Farà 20 anys al gener. Va ser com buscar el camí de dir vull viatjar i fer fotografies i dedicar-me a la part humanitària”.

Per ell, la seva carrera fotogràfica va començar amb aquest viatge a la Índia, on van fer un reportatge per explicar a la gent de Calella què feia la Fundació Vicenç Ferrer en l’àmbit de la sanitat, la seva ajuda als discapacitats, el projecte de la dona. “Anar acompanyat de fotògrafs que portaven tota la seva vida fotografiant, on tu ets el novell, van ser els millors mestres que he tingut a la meva vida”, admet Fàbregas. Després va ser ell qui es va convertir en mestre ensenyant laboratori en blanc i negre i estudi. Estar a Foto-Film, on podia obtenir material fotogràfic i estar en contacte amb grans professionals, el va fer aprendre més ràpid.

Quim Fàbregas va començar com a Foto-Film Calella, la casa dels fotògrafs a la nostra ciutat. Un viatge amb ells a la Índia va suposar el punt d’inflexió a la seva vida.

Quim Fàbregas fa visites explicant la seva exposició a l’Ajuntament Vell

“La Índia va ser el canvi radical de la meva vida. L’objectiu era viatjar pel món i poder-me dedicar a la part humanitària per poder mostrar a la gent a través de la imatge el que passava al món”, destaca. Ara, la part principal de la seva fotografia són les ètnies africanes, però ha estat a molts països del món. “Vaig anar a l’Àfrica i després em vaig endinsar a Amèrica Llatina a fer els reportatges de malalts terminals, nens autistes, després amb els anys he fet Idomeni, que són els refugiats de Grècia, vaig fer el documental i el reportatge fotogràfic d’Amanta, dels damnificats d’un terratrèmol”, enumera el fotògraf calellenc.

Tot i la seva trajectòria, admet que “100% no es pot viure de la fotografia, almenys en el sentit del reportatge viatger. Molt pocs poden arribar-hi”. La seva font d’ingressos és amb Viatges en ruta, amb la que fa viatges per grups privats. Hi van des de famílies amb nens fins a gent jove. “Són viatges amb una mateixa filosofia, que és compartir, és respectar la cultura que anem a veure i, sobretot, aprendre d’altres cultures per poder enriquir-nos nosaltres mateixos”. Duren de 9 dies a dues setmanes. Han fet rutes a la Fundació Vicenç Ferrer, a la Índia, també a Mongòlia, Bulgària i ara estan obrint també Amèrica Llatina.

També va fundar Etnik Solidària, una associació per fer projectes per ajudar amb l’escolarització, la sanitat i la cultura local. “He tingut la sort de complementar la passió pel viatjar i portar gent de viatge i conèixer diferents indrets i fer aquestes rutes. Els últims 10 anys, la fotografia no ha sigut comercial, ha sigut per poder exposar. Fer una fotografia que em surt del cor, no és la fotografia comercial a la que em dedicava jo abans de viatjar, és per poder-la comentar”.

Quim Fàbregas amb la Kayatu, protagonista de la fotografia La llàgrima de la núvia

Fàbregas ha publicat dos llibres: un de fotogràfic anomenat Mirades africanes i Aprender de la nada para tenerlo todo.

Totes les fotografies l’han marcat d’una forma o altre, però reconeix que “em quedaria amb la Kayatu per tota la història que hi ha darrere, que a més a més és el primer cop que es mostra tot el reportatge del casament. La última foto que li he fet ha sigut després de 13 anys”. De fet, assegura que la fotografia La llàgrima de la núvia, la més coneguda del fotògraf calellenc, li va canviar la vida a nivell fotogràfic.

Per primera vegada, s’exposa tot el reportatge fotogràfic del casament de la Kayatu i ho fa a Calella, a l’Ajuntament Vell. També hi ha petits reportatges de tota una vida treballant com a fotògraf humanitari. S’acaba de prorrogar l’exposició, encara hi ha temps per veure-la fins al gener.