• La complexa situació causada per la crisi sanitària ha portat als graduats en Medicina i Infermeria a fer un curs accelerat a primera línia.

Marc Cárceles és un jove calellenc que, amb 25 anys, ha passat per diversos àmbits dins del món de la salut. Mentre esperava a saber la nota de l’examen MIR va esclatar la pandèmia i va decidir col·laborar a l’Hospital de Mataró, on faltava personal. No sabia quina funció faria i finalment el van derivar a l’Hotel Salut, ubicat a l’Hotel Atenea del port de Mataró. Abans, van fer unes jornades formatives pels recent graduats.

“A l’hotel van fer una mena de centre de convalescència pels pacients de les residències, però després la situació es va desbordar tant que van habilitar l’hotel per entrar pacients covid més estables”, explica Cárceles. Feien torns de 12 hores, de 8h a 20h, per fer una cobertura de 24 hores. Eren uns 15 metges MIR, a més d’estudiants de sisè i infermeres, coordinats per un equip de metges.

L’Hotel Salut de Mataró va entrar en funcionament el 28 de març. Acollia pacients estables procedents de centres sociosanitaris, de baix risc i baixa complexitat assistencial. El dirigia el Consorci Sanitari del Maresme, ens gestor de l’Hospital de Mataró.

La situació, admet, era difícil, tot i que els pacients que tractaven no eren casos tan complexos com els que podien haver a l’hospital. “A l’hotel no ens vam sentir desbordats ni poc preparats, però no puc parlar per la gent que estava a la planta d’interna o a urgències”. Calia estar constantment actualitzats amb els protocols que anaven sortint, però els metges interns ja portaven tres anys atenent pacients des de la carrera.

La transformació de l’hospital en un centre covid va ser molt ràpida, també el procés de medicalització de l’hotel, que va consistir, sobretot, en portar els fàrmacs, els estris de protecció i el personal. Altres hotels salut, com el de Plaça Espanya que va fer servir l’Hospital Clínic, si van reformar tota l’estructura perquè s’hi poguessin fer proves. El de Calella, igual que el de Mataró, també van passar per un procés més reduït.

El pas de l’Hotel Salut a Salut Pública

Però en Marc Cárceles no en tenia prou amb estar a primera línia. “Com que era una situació bastant única, m’interessava molt com s’estava gestionant no només a nivell clínic sinó a nivell de Salut Pública”, així és com va fer el salt a la Generalitat al departament de Salut Pública. Va veure la oferta, va aplicar i li van donar la plaça per dos anys.

Treballa a la Subdirecció de Vigilància Epidemiològica, el departament on es notifiquen les malalties de declaració obligatòria, com és la tuberculosi o la COVID-19. La seva feina ha crescut exponencialment amb la crisi sanitària.

S’encarreguen de diverses tasques: d’una banda, d’emmagatzemar tota la informació que reben tant dels pacients amb coronavirus com dels contactes. Quan hi ha un brot, se’ls notifica a ells. També coordinen els serveis de vigilància epidemiològica de les diverses regions sanitàries. La informació l’aporten els hospitals, centres sociosanitaris, escoles, residències, hotels, vols, etc. Des del 061, el telèfon de Salut, també els truquen per conèixer la informació que necessitin.

La vigilància epidemiològica en salut pública consisteix a recollir, analitzar i interpretar la informació relacionada amb l’aparició i extensió de malalties amb l’objectiu de controlar-les. També representa un sistema d’alerta i de resposta ràpida a emergències de salut pública.

L’últim projecte que han fet és formar unes 450 persones, entre metges, infermers i administratius, per fer les tasques de rastrejadors i enquestadors. “Un dels grans reptes que tenim és com fer una bona informació a la gent que és positiva però sobretot als contactes”, diu Cárceles.

El seu objectiu: la investigació de malalties neurodegeneratives

Tot i que li agrada la seva feina a Salut Pública, el seu objectiu és fer recerca. De fet, no ha fet la residència, el pas previ a exercir de metge en un centre de salut, perquè vol viatjar als Estats Units a fer un doctorat. Considera que “en la trajectòria d’un científic és important marxar, aprendre i després tornar i aplicar tot el que has après aquí”.

De fet, durant la carrera ja ha estat fent investigació a l’Institut Idibaps, associat a l’Hospital Clínic, on ell va estudiar. Tot i així no es tanca portes: va fer l’examen MIR per tenir una oportunitat laboral aquí.

“A mi m’interessen molt les malalties neurodegeneratives, les demències tipus Alzheimer. Com es perd la memòria en les demències”, afirma amb seguretat. Ja ha estat investigant amb importants científics catalans. El seu tutor ha estat el neuròleg i investigador Josep Dalmau, descobridor de les encefalitis autoimmunes.

Sembla que estigui seguint els passos del seu tiet, el doctor calellenc Carles Cordón, tot i que ha estat “de manera accidental. Ha sigut el camí més lògic per mí, però vist des de fora és el que sembla”, reconeix amb un somriure.