Aprofitar els temporals de mar per surfejar

• Aquests dies que la mar està alterada, potser heu vist surfistes aprofitant les onades que hi ha. Si avui aneu a fer un tomb per la platja, de ben segur que us trobareu als nostres protagonistes a l’aigua.

Ells són el Jaume Riera, el Pau Dalmau i el David Sabater. Els tres tenen 17 anys i molt sovint es posen el neoprè, agafen la taula de surf i es llancen a l’aigua a fer un esport que s’anomena skimboard, que és una variant del surf. 

Al Pau sempre li ha agradat molt el mar i va començar a practicar windsurf al Club Nàutic. Dalmau explica que “un estiu vaig anar al País Basc de viatge i em va venir la il·lusió de provar el surf i quan ho vaig fer, m’hi vaig enganxar”. 

Tot al contrari que el David. Ell mai havia estat d’aigua, fins que també es va apuntar al Club Nàutic i va començar a fer esports aquàtics, fins que “fa quatre anys em vaig ficar a l’aigua amb el Pau i em va intentar ensenyar. Però com que el mar d’aquí és difícil, vaig anar al País Basc a aprendre”.

Al Jaume també li ha agradat sempre l’aigua, però mai s’havia plantejat fer surf, “fins que aquest darrer any, m’he enganxat amb aquest parell i el que fan ells ho faig jo”.

Posar-se dempeus a la taula és una de les coses més difícils. Foto: Tino Valduvieco

Per ells, el més difícil de l’skimboard és posar-se dempeus al damunt de la taula i guiar-la. Asseguren que els fa molt respecte el mar. De fet, han tingut algun ensurt gros. “Molts cops he pensat que em moria”, assegura el Pau. “Algun cop gairebé m’ofego amb la onada. Amb el windsurf, per exemple, se’m va trencar el màstil i la vela i em vaig quedar tirat fora de les boies i ho vaig passar realment malament”, afegeix.

El David també ha tingut algun ensurt al mar. “Jo m’estava iniciant i em va enganxar una corrent marina i em va dur fins a les roques esmolades. Després d’una bona estona intentant sortir d’aquella situació, ho vaig aconseguir, però els meus amics no em trobaven”, explica. En canvi, en Jaume, com que fa menys temps que està dins d’aquest món, no ha patit cap ensurt com els dels seus companys, però sí que alguna onada l’ha rebolcat. 

El Jaume, el Pau i el David no sempre van en grup a fer suf, però expliquen que sempre s’ho passen millor si van amb algú altre. De fet, sempre que hi ha onades es veuen grups de surfistes. 

Ens expliquen que per les característiques de la platja de Calella, no poden fer surf aquí i opten per anar a municipis com Sant Pol, Arenys o Montgat, on sí poden agafar millors onades. Al temporal del gener, el Glòria, van anar al municipi veí, ja que l’orografia marina fa que les onades s’elevin una mica més i els sigui més fàcil. 

Els joves surfistes no dubten en llençar-se a l’aigua ja sigui estiu o hivern. Foto: Tino Valduvieco

Però… a la pregunta de què els diuen els seus pares quan van al mar en ple hivern, la resposta ha estat unànime: “que estem malalts!”, apunten tots tres entre rialles. 

“El meu pare crec que ja ho té assimilat que hi aniré. La meva mare pateix”, diu el Pau. En Jaume apunta que “un dia que hi ha moltes onades i anem a fer skimboard, el meu pare no em diu res perquè està més ficat en aquest món, però la meva mare em diu això, que estic malalt i que demà estaré constipat”. “Al principi pateixen molt”, afegeix Dalmau. “Les primeres vegades em deien que vigilés i anés amb compte. Ara em diuen ‘au, que vagi bé’”, explica el David.

Els nostres joves protagonistes animen a tots aquells que vulguin iniciar-se en aquest esport. Els tres coincideixen que el País Basc o les Canàries són bons llocs on iniciar-se.