A debat al ple la defensa de la unitat del català

• La CUP i ERC presenten al ple una moció de Plataforma per la llengua en la que volen declarar la unitat de la llengua catalana. Al Maresme, les xifres de parlants en llengua catalana són més elevades que les de l’àmbit metropolità i el conjunt de Catalunya: un 95,5% de la població de més de 15 anys entén el català.

Plataforma per la llengua defensa la unitat de la llengua catalana en totes les seves variants. A través de la CUP i ERC, presentarà una moció al ple d’aquest dijous on exposa que el català és la llengua pròpia de diversos territoris, tot i que tenen particularitats lingüístiques: Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, l’Alguer i Andorra. En total, més de deu milions de ciutadans europeus parlen català.

Al Maresme, el 43% de la població s’identifica amb el català i un 44,2% l’utilitza com a llengua habitual, segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població. En canvi, un 38,4% s’identifica amb el castellà i un 39,4% el té com a llengua habitual. Els números s’inverteixen si parlem de llengua inicial: un 46,8% utilitzen el castellà quan comencen una conversa amb una persona desconeguda, mentre que un 37,2% utilitzen el català.

Un 95,5% de la població maresmenca de més de 15 anys entén el català, un 84,1% el sap parlar, un 86,1% el sap llegir i un 68,3% el sap escriure. Aquestes dades superen les de l’àmbit metropolità i les del conjunt de Catalunya.

La unitat lingüística ha patit intents de fragmentació per part d’instàncies i institucions públiques, cosa que consideren un “atac frontal envers el patrimoni lingüístic”. Prova d’això és que l’advocacia de l’Estat considera que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià i no el català. Els organismes oficials, com els Ministeris, ofereixen les opcions de català i valencià de forma separada, això suposa “no només una despesa addicional i supèrflua, sinó també un dany cultural injustificat”.

Segons la CUP i ERC, així com l’ONG Plataforma per la Llengua, això es tradueix en una manca de coordinació en les polítiques culturals. Per exemple, no hi ha una reciprocitat total entre els mitjans audiovisuals en llengua catalana. També hi ha continguts audiovisuals, com pel·lícules i sèries, que es doblen en les diferents varietats dialectals, fet que consideren perjudicial en un “sector clau per al foment de l’ús social del català entre les generacions més joves com és l’audiovisual.

La Plataforma per la Llengua demana a tothom que demani joguines en català a la carta als Reis Mags. Només entre el 6% i el 8% de les joguines són en català, una xifra residual.

Per tots aquests motius, la CUP i ERC volen reconèixer i declarar la unitat de la llengua catalana, “sense que aquest fet suposi menystenir altres denominacions existents”, com poden ser el valencià, el mallorquí, l’eivissenc, l’alguerès o l’andorrà. També rebutgen les mesures que imposin impediments als ciutadans amb el català com a llengua oficial i insten al Govern de l’Estat a “reconèixer públicament i oficial la unitat de la llengua catalana”.