Els anys cinquanta
Portem una llarga temporada amb limitacions a l´habitual manera de viure. Gràcies a aquest maleït virus xinès tot s’ha desbaratat, i ells, els xinesos, s’asseguren que serà l’únic país del món al qual no li caurà el PIB. Curiós i preocupant.
Hem passat altres etapes que volem recordar. Calella tenia, cap als anys cinquanta, una vida ben diferent. Repassem-ho: a principis de la dècada, es començaven a deixar enrere els anys de privacions, el racionament, aquella xocolata amb garrofa, el pa negre i el tabac horrorós (Ideales), la falta de cafè i es feia malta (ordi torrat). Qui volia cafè francès de les seves colònies, el facilitaven alguns maquinistes dels trens.
Les fàbriques de gèneres de punt, mitges i mitjons treballaven i molts calellencs feien les 48 hores setmanals, generalment els homes a les màquines i les dones als acabats. Es feia de 8h a 12h i de 14h a 19h, de dilluns a divendres, més les 3 hores del dissabte que es plegava a les 11 del matí. Fins i tot l’Ajuntament feia sonar la sirena per remarcar-la. També hi havia torns de 6h a 10h, de 10h a 14h, de 14h a 18h, i de 18h a 22h, sis dies a la setmana. El torn del dissabte fins a les 22h era carregós, però s’havia de treballar. El rellotges de les fàbriques, no totes, anaven un quart d’hora enrere, per allò de sortir de casa a l’hora i arribar al lloc de treball puntual. Els sous eren petits en general, però tothom tenia feina. Jovenets sortits del col·legis ja trobaven on treballar. Res d’atur juvenil.
Abans del turisme, que va començar el 1955, els dissabtes a partir de les 11h del matí es veia animació pels carrers, amb un mercat viu. Petits i grans i ens preparàvem per gaudir del diumenge. Ens mudàvem i, dins les possibilitats, s’anava ben vestit, seguint les tradicions, les senyores i joves, d´estrenar vestits per les Festes Majors i abric per la Puríssima. Estrany resultava veure algun jove o gran sense corbata.
Els petits omplien els col·legis: Escolapis, Carmelites, Companyia de Maria (les Monges), Dña. Delfina i Escoles Nacionals (la carretera). Aquest darrer s’anomenava de forma popular igual que la fàbrica gran, però tothom sabia a què es referia.
El començament del turisme va coincidir amb la crisi que obligà al govern a fer un pla d’estabilització. Començaren a tancar fàbriques, però es trobava feina a l’estiu.
“Es plega de fer mitjons i es lloguen habitacions”, escrivia una poetessa calellenca i amb una de freda i una de calenta s’acaba la dècada dels cinquanta. Afortunadament, la calenta prendrà a la dècada següent una volada considerable i interessant.
