Hi ha moments en els que la realitat ens interpel·la i ens obliga a fer balanç. Els canvis d’any acostumen a dur-nos a actituds d’aquest tipus però el cert és que aquest darrer, intensifica de manera destacada qualsevol reflexió o comparativa a causa de les circumstàncies tan especials que ens han acompanyat. 

Veiem per davant, en els propers 2 – 3 anys, una imaginada tornada a la normalitat que no serà tal. Més aviat, podem considerar que aquests propers anys seran d’adaptació a una nova manera de viure i de treballar. Les perspectives econòmiques generals no són gaire prometedores a curt termini, però sincerament crec que, en el marc de la nostra ciutat, encara tenim una oportunitat.

A ningú se li escapa que una nova manera de viure i treballar, també comportarà una nova manera de viatjar (de fet, ja fa anys que s’augura una transformació en aquest sentit). El turisme, un sector tant perjudicat per la pandèmia, pot tenir un paper fonamental en la recuperació econòmica, sobretot en el nostre municipi.

Anem a pams. A Calella, hostaleria i restauració suposaven un PIB del 40% en les darreres dades oficials de la Diputació de Barcelona (vergonyosament, dades no actualitzades des de 2010!!!). Es calcula que Calella pot tenir avui un 60% del PIB en aquest sector que, sumat a un 15% del comerç, fan un total del 75%, dada que demostra, inequívocament, la nostra dependència del sector turístic.

En temporada alta, Calella duplicava la seva població, però aquest darrer 2020 hem vist carrers i platges deslluïdes per la falta de visitants. Òbviament no es tracta d’una tendència, sinó d’un moment històric fatídic, però el mal ocasionat al sector serà una lacra que costarà de guarir.

D’entrada, aquest desembre de 2020, l’Organització Mundial del Turisme ha estimat que hi haurà una reducció important del flux de turistes internacionals en el proper any. Concretament parla d’una davallada del 70%.

Pel vostre interès, us deixo l’enllaç oficial:

https://www.unwto.org/impact-assessment-of-the-covid-19-outbreak-on-international-tourism

“El turisme, el sector més afectat, tindrà un paper fonamental en la recuperació econòmica.”

Per desgràcia, aquestes xifres resulten tant verosímils com preocupants. Segons el meu criteri, aquest 2021, encara que la vacunació i l’estabilitat de la pandèmia ens convidin a l’optimisme, els allotjaments turístics i la restauració seguiran sense treballar al ritme d’anys anteriors. Per què?

• L’afectació econòmica global i la història demostren que després d’una pandèmia que esdevé també una crisi econòmica, hi ha una caiguda en les possibilitats de viatjar per por i per motius econòmics. El 2008 (crisi econòmica) n’és una prova recent.
• Hi haurà, per tant, poca demanda (pocs turistes) i molta oferta (molts allotjaments semi buits), fet que obligarà a abaratir preus afectant així el número de treballadors necessaris.
• La digitalització i el distanciament social faran que moltes empreses cerquin també noves maneres de produir sense la presència d’una persona física comprometent així molts llocs de treball. Per exemple, en el cas dels hotels començarà l’intercanvi de recepcionistes per màquines de check in, cambrers per l’autoservei, guies turístics per aplicacions mòbils, cuiners per cuines de cinquena gamma, etc.
• Els turistes cercaran indrets poc concorreguts. El turisme rural en sortirà beneficiat mentre que el turisme massiu de costa es veurà afectat. 
• Almenys durant aquest proper 2021, els turistes miraran de viatjar a països que hagin fet una bona gestió de la pandèmia i que els puguin oferir seguretat en aquest sentit, caldria que a Espanya i a Catalunya s’adoptés una actitud més resolutiva.

Com a resultat de tot això, hotelers i restauradors es veuran perjudicats, així com tots aquells sectors econòmics que en depenen. La pèrdua d’ocupació, per tant, serà inevitable a causa de l’acaparament econòmic del sector turístic a la nostra zona. 

En vistes a tot l’exposat fins ara, sembla que les previsions econòmiques i laborals per aquest 2021 no són optimistes. Però com deia a l’inici d’aquest article, tenim una oportunitat i aquesta depèn de fer una lectura correcta del moment i d’actuar políticament de manera conseqüent. La COVID19 ha fet un reset també en la mentalitat dels turistes i des del nostre municipi l’hem d’aprofitar.

Necessitem una Calella que miri al futur i hem d’actuar ja. El turista de qualitat del present ja està valorant especialment destinacions on hi hagi una conscienciació mediambiental integral. Hem de ser pioners en crear una ciutat sostenible, ecològica, sense trànsit interior, amb zones de circulació segura per a famílies, amb activitats d’oci a mar i muntanya i digitalitzada al màxim amb eines útils. També necessitem que Calella s’anuncii als canals digitals de manera eficaç i que comenci a fer-ho ja. No podem esperar. Ara més que mai hem d’apostar per una gran inversió econòmica en els recursos de la ciutat sense por (tenim un gran potencial creatiu). Si fem les coses bé, recuperarem aquesta inversió. La immobilitat no serà en cap cas una solució. Quins aspectes rellevants s’hauran de tenir en compte?

1. El turisme familiar i de qualitat del futur valorarà la sostenibilitat i l’ecologisme. Voldrà viatjar a ciutats que no contaminin i que gaudeixin d’una gran oferta d’activitats a l’aire lliure, tant per adults com per nens.
2. Els allotjaments que disposin d’una certificació ECO i ofereixin un servei eficient, sostenible i digital, seran els millors valorats i demandats.
3. S’ha d’adequar tota la zona turística, abandonada i deixada durant anys, arreglant voreres, aparcaments, il·luminació i zones verdes.
4. Cal contemplar, així mateix, espais d’aparcament adequats i suficients per gestionar correctament aquestes iniciatives.
5. S’ha de potenciar la creació de sales d’oci com discoteques o bars nocturns que compleixin una normativa local molt clara i exigent per protegir els veïns i alhora oferir un servei d’oci nocturn de qualitat als turistes.
6. S’han d’incentivar les reformes d’eficiència energètica als allotjaments com hotels, apartaments o càmpings per tal que hi hagi una estratègia comuna d’ecoeficiència energètica a la nostra destinació.
7. S’ha de revisar i fiscalitzar, però de debò, un servei de neteja rigorós i exigent. Sancionar l’incivisme i posar els mecanismes necessaris per al reciclatge, com contenidors soterrats i papereres de reciclatge (per exemple papereres amb 3 forats i que cada forat sigui d’un color diferent per a la classificació de residus).
8. Si som una ciutat turística que vol promoure el turisme esportiu, s’ha de prohibir fumar en terrasses, carrers i platges. Tinguem-ho clar, el tabac és una droga amb efectes nocius també pels qui el consumeixen de manera passiva. Fer aquest pas valent tindria molta repercussió mediàtica, ens posaria en el mapa mundial com una destinació eco, sana i segura, que de ben segur seria imitada per moltes altres.
9. Crear una etiqueta per a la restauració que ofereixi productes de proximitat 100% elaborats amb producte fresc incentivant així la nostra cuina mediterrània i promovent una restauració de qualitat.
10. I l’estrella de la corona, lluitar per treure la via del tren del nostre litoral i convertir aquest espai en una via verda que connecti tot el Maresme amb un carril bici i un passeig únics al món. Aquest fet ens faria disposar d’un front marítim amb infinitat de possibilitats de creixement socioeconòmic.

En resum, Calella ha de transformar-se en un nou model de destinació més orientat a una experiència única i singular que pugui satisfer les demandes d’un món en canvi permanent que premia més que mai el benestar i la salut així com l’activitat a l’aire lliure.

Sí, en sóc conscient, tot té un preu, però a Calella hem de lluitar per nosaltres mateixos o ningú de fora ho farà. No hem de perdre de vista les macroinversions que contínuament es duen a terme a Barcelona, mentre es desatenen els pobles de costa, sobretot el litoral del Maresme tant necessitat d’una important inversió per revitalitzar les seves grans possibilitats. 

S’ha fet un reset mundial i hem de començar ja la cursa, sense esperar a veure-les venir.

“S’ha fet un reset mundial. Vindran moments complicats però tenim una gran oportunitat. No la desaprofitem.”

La debilitat que acompanya aquesta gran oportunitat és que no depèn tant de la gent, sinó dels dirigents polítics. L’absència d’una classe política valenta disposada a arriscar és  el problema principal al que hem de fer front. Necessitem governants amb una actitud emprenedora, amb visió de futur i realment compromesos amb aquest moment històric crític i decisiu. No volem polítics curts de mires, ara més que mai necessitem polítics que gestionin el nostre municipi com una start up d’èxit i no amb la mediocritat curterminista de sempre.

Calella ha de ressorgir com una au fènix. Aquests mesos entrarem a les cendres. Passat aquest temps no ens hem de conformar tan sols amb ressorgir. Hem de voler ressorgir triomfant.