Fàbriques de matrimonis

Després d’aquesta pausa festiva, passem a altres temes que no tenen res a veure amb el Nadal, Cap d’Any i Reis…

Actualment, no fa falta cap excusa perquè el jovent d’ambdós sexes es puguin relacionar realitzant activitats conjuntes, tota vegada que això ja ho viuen des de l’escola… Abans no era així… De bon començament ja anàvem a escoles separades, de nois i de noies… Acció Catòlica,“Educación y Descanso” i la “O.J.E.” es repartien les entitats i agrupacions esportives, socials i culturals, que juntament amb el teatre (llegiu Pastorets) i les ballades de sardanes, eren el primer nexe d’unió entre els adolescents que iniciaven el camí de les relacions humanes i de parella… Així doncs, pastors, donzelles, agrupacions esportives, colles sardanistes (que onejaven senyeres tot just trepitjar la Catalunya Nord), colles d’amics amb aficions comunes, fotografia, cinema (Pares de Família i Can Salom), cinefòrum, escoltisme, “guateques”, els Beatles, la Nova Cançó… Incorporant a tot això l’arribada i lenta integració de famílies i jovent vinguts d’altres zones de la península, es creava un ambient de trasbals emocional on es vivien els primers sospirs i desenganys amorosos i els primers somnis i dolors d’estómac molt propers al cor… Tots aquests moviments juvenils que et trobaves tot just sortir de l’escola (14 anys) i començar a treballar, eren les insospitades i invisibles “fàbriques de matrimonis” d’aquella època…

Pel jovent d’avui dia, el relat d’aquests fets poden semblar històries d’una altra galàxia, però era la realitat pura i dura de la joventut dels anys 60… I no m’estranyaria que molts de vosaltres, possibles lectors, ho recordéssiu perfectament…