Comiat de quintos

Com a petita relaxació de tot aquest ambient de política nerviosa, us proposo una petita història… Al nostre temps, anar a la “mili” representava per a molts sortir de l’ambient familiar per primera vegada i anar-te’n a un destí desconegut que compartiries amb altres nois i que era una etapa obligatòria a la teva vida… Un pas de l’adolescència a la majoria d’edat… Una pausa en allò que estaves fent (treball, estudis…) per dedicar un any i mig o dos a fer “el soldat”… O sigui que la majoria de vegades representava anar a perdre el temps… Els “quintos”, però, tenien una obligació adquirida per tradició: organitzar el “Ball de Comiat”, que per a molts era el ball del “canguelo”, ja que deixarien novies (llavors en dèiem “promeses”) confiant en que no es repensessin el prometatge o senzillament busquessin la companyia d’altres nois… Els de la meva quinta (1966) vàrem contractar l’Orquestra Malavella amb la Nella Colombo i els Gatos Negros, i el ball es va celebrar a Can Salom… També vàrem elegir la “nostra” Pubilla i les Dames d’Honor, tot un cerimonial… Després esperàvem que no ens toqués anar a l’Àfrica (per massa lluny) o a la Marina (per massa temps)… Els més afortunats cap a Sant Climent Sescebes de campament i després a veure a quina “arma” anaves destinat o “enxufat”… Un temps ple d’anècdotes que encara anem explicant, quan ens deixen…

A la foto d’avui, hi veiem alguns dels companys de la “quinta” del 1966… I en Josep (Pepito) Sabater de presentador…