1 any sense Kobe Bryant
Ja fa un any. 365 dies que ens va deixar Kobe Bryant, “La Mamba Negra”. Ha passat un any però ni l’NBA ni el món de l’esport en general s’han recuperat del tot del buit que va deixar la pèrdua, la trista pèrdua, de Kobe Bryant, llegenda absoluta del bàsquet.
La mort de Bryant continua molt present en el dia a dia, una mort que va commocionar al món i a l’esport d’una manera com poques figures ho havien fet abans, i és que la llegenda dels Lakers va calar molt fons en diverses generacions pel seu caràcter, incansable actitud competitiva i el seu afany per guanyar i ser millor.
I això és el que va fer que es convertís en el meu ídol. Quan era petit, recordo que entrava a Internet per veure els seus partits, llavors amb una qualitat d’imatge pèssima i va ser per “culpa” seva que em vaig passar moltes, moltíssimes nit dormint molt poc, o directament sense dormir.
Valia la pena anar tot el dia com un “zombie” per veure un partit de bàsquet de Kobe Bryant? Per mi si. Molts dels lectors no ho entendran i diran que estic sonat, i que molts no ho farien, però per molts amics meus, jugadors i exjugadors que he tingut i companys saben que sí, que valia molt la pena.
Un any després, encara em costa fer-me a la idea de que l’ídol que has admirat profundament no hi sigui. Jo vaig ser dels que, aquell 13 d’abril de 2016 va veure el Lakers-Jazz i no va dormir (el partit va acabar a les 7 del matí, hora catalana) per veure el seu últim partit després de 20 temporades a l’NBA. Aquell dia, el màxim anotador de la història dels Lakers i llavors tercer a la llista històrica de l’NBA, després de 1345 partits, es retirava. Penjava les botes. A partir d’aquell dia ja no hi hauria més nits de focus, ni grans moments. I valia la pena aguantar el son per veure anotar els seus últims 60 punts. Ningú fins a la data havia aconseguit una suma semblant al seu últim partit.
Sense anar més lluny, ningú des de que va començar el segle XXI ha sumat més partits amb més de 60 punts que Kobe Bryant. De fet, dels 20 que hi ha comptabilitzats, 5 porten el seu nom. Només James Harden se li apropa amb 4.
Però tot això forma part de la història, d’un temps ple d’èxits però també de fracassos i decepcions. Una carrera plena de contrastos, alts i baixos on Bryant va aconseguir establir-se com la mesura de totes les coses sense arribar a ser el jugador més dominant de cada temporada en la que va jugar.
I jo, puc dir ben orgullós i ben alt que vaig tenir el plaer de veure’l jugar i que va plorar el dia que es va retirar. I que va plorar el dia de la seva mort. Igual que mentre escric aquestes línies, que no em puc reprimir les llàgrimes. Perquè Kobe et deixava marca. Pocs jugadors m’han fet gaudir tant del bàsquet. Pocs jugadors m’han fet cridar, saltar i tornar-me boig. En resum, pocs jugadors m’han fet estimar i viure el bàsquet amb tanta passió com ell ho feia. Ell estimava el bàsquet. I el bàsquet l’estimava a ell.
El 26 de gener tindrà sempre la imatge de Kobe. Sempre recordarem aquell fet que va marcar la vida de bona part del món de l’esport. Cada 26 de gener podrem recordar a la perfecció on estàvem i que estàvem fent en el moment que vam conèixer la notícia. Jo, sopant amb el meu equip.
