Jurats… advocats i jutges a la vegada

En unes setmanes en que el “judici” (febrer 2019), per dir-ho d’alguna manera, a part d’intentar ofegar els punts de vista i realitats socials, acapara l’atenció general, hi vull afegir un comentari diferent, no tant de judici, sinó de “jurats”…

Pot semblar una incongruència, però això és el que passa quan et donen la confiança perquè facis de “jurat” en un concurs de fotografia o cinema… El fet d’haver de jutjar les obres d’altres persones aficionades, com tu mateix, al món de la imatge, és una labor molt compromesa… Primer has de valorar el que et presenten i actuar d’advocat (defensor o acusador)…

Després has de convèncer als altres membres del jurat (companys de taula) de les qualitats de les obres que tu proposes i valorar-les pel damunt de les que presenten ells (si no coincideixen amb les teves, és clar)… I finalment fer de jutge i negociar amb la resta de responsables del veredicte final perquè ningú se senti perdedor… S’ha de dialogar, estirar i arronsar fins arribar a una resolució que sigui complaent a tothom, tant pels companys amb els que has compartit la tasca de fer de jurat, com pel públic que pugui haver-hi present i sobretot pels participants, hagin o no aconseguit el premi…

Finalment, has de tenir empatia i saber argumentar el resultat sense decebre ningú per la feina encarregada i que de bon començament ja sabies que NO complauria tothom… Recordo moltes experiències, bones i no tan bones, i estic satisfet d’haver compartit aquestes hores amb moltes companyes, companys i mestres de la fotografia i el cinema… Actuar de jurat en concursos i competicions és una activitat que la majoria de vegades es viu amb molta intensitat i t’ensenya a negociar, compartir i acceptar el resultat final encara que no hi estiguis del tot d’acord… És a dir, com hauria de ser en el món de la política, sinó hi haguessin tants interessos pel mig…