Petites històries de Calella – Vells i nous Carnestoltes

2021-02-13T10:11:16+01:00 13/02/2021|

Recordo la festa del Carnestoltes com una activitat participativa que, centrada en la Grau Rua d’agrupacions i entitats calellenques, fou molt popular i activa a la nostra ciutat i que, amb els anys, aquesta rua que als inicis era la part central de la festa, s’ha anat convertint en un acte anàrquic, pel que fa a dates vull dir (se celebra una setmana després de Carnaval), més “oficialitzada” (…de l’Alt Maresme), potser més anònima (per la diversitat de grups participants d’altres poblacions), molt premiada i també convertida en un puntual i destacat espectacle visual de carrer, de poc recorregut calellenc i que compartim amb la veïna ciutat de Pineda… Tot això és una opinió personal, és clar, que no té res a veure amb la feina que entenc duen a terme l’organització actual d’aquest esdeveniment… Prefereixo recordar però, els anys primers d’aquesta festa quan les entitats dedicàvem molts mesos a preparar la disfressa col·lectiva i que unes setmanes abans d’arribar el Carnaval era el moment d’engalanar la “Carrossa”, aquella plataforma de tractor que ens deixava algun amic de la pagesia i que convertíem, quasi per art de màgia (com la carbassa de la Ventafocs) en un lluït aparador de la nostra comparsa… D’això ja n’han passat més de trenta anys… Molts dels nens i nenes que protagonitzaven la Rua Infantil, ara ja disfressen els seus fills… Segurament hi ha gent que troba a faltar aquell ambient de rauxa entre agrupacions calellenques, aquells aires de sana competició (que gairebé sempre guanyaven els de “Pequin” o els del “Teatre”)… La “Gran Rua” concentrada al Passeig de les Roques i que embolcallava Calella passejant-se per tot el carrer Jovara i Església… El “Ball de Disfresses” a la Fàbrica Llobet… “L’enterrament de la Sardina” el Dimecres de Cendra, amb exposició pública del difunt personatge Carnestoltes i que solien organitzar la colla de Can Xena… Aquelles “vídues” ploroses de cames peludes i de negre rigorós… El “Testament”, en vers, desqualificant totes i cada una de les activitats polèmiques dels ajuntaments de torn… I, finalment, el “Ball” al Pavelló de Mar o a la Fàbrica Llobet amb el canvi de la “Vara de Comandament” d’en Carnestoltes per acomiadar les festes i traspassar la responsabilitat d’organitzar la carrossa i personatges del proper any…

Fins aquí un petit i potser nostàlgic resum dels Carnestoltes que recordo amb satisfacció… Llàstima que en Carnestoltes, sigui només un llegendari personatge que ens visita quan el calendari recorda que s’apropa la Setmana Santa… A tots, de tant en tant, ens convindria interpretar-lo… Jo, amb un grup d’amics de FFC, vaig tenir l’oportunitat de fer-ho l’any 1992, i ens ho vam passar d’allò més bé!… Bona Festa, lleugera mort i millor enterrament, amic Carnestoltes!…

X