Memòria d’un aniversari

Ja portaven dies martiritzant aquell edifici tan singular i captivador… Les agulles del damunt queien esmicolades… Les bigues cedien destrossant sales i racons… Ja no quedava res d’aquella vidriera emplomada que pintava de colors l’ambient màgic d’aquella “casa de nines” noucentista… Ja no hi havia finestres que permetessin l’entrada de l’ambient mariner d’un Mediterrani tranquil… A cops de martell anaven trencant les arrels de la Torre del Anglesos, un edifici que tots els calellencs consideràvem símbol i patrimoni de la ciutat… A la fi va tenir lloc l’enderroc de la torreta de la banda de mar, el darrer bastió per abatre i que va resistir amb esperit combatiu i contestatari fins el final… Va caure amb honor el 19 de febrer de 1979, segada per un potent cable d’acer… El tres d’abril d’aquell mateix any van tenir lloc les primeres Eleccions Municipals democràtiques…

No érem pas molts els testimonis que, aquell 19 de febrer de fa 40 anys, assistíem a l’acomiadament de la casa més emblemàtica de Calella, una veritable “casa de senyors”, escenari i protagonista d’històries familiars i somnis de ciutadans… A l’esforç dels treballadors per acabar l’enderroc, hi sumàvem les mirades de tristor i angoixa de les persones que notàvem el patiment del propi cor com si també l’estiguessin estavellant… Vaig tenir l’oportunitat de fotografiar aquell impactant esdeveniment que per sempre més seguiria colpejant-me la memòria i els records… La Torre dels Anglesos, protagonista de tantes postals calellenques i de fotografies d’aficionats i turistes, passava a la història convertida en un munt de runa i en una malaguanyada llegenda popular… De tot això avui només en fa 42 anys!… Record, tristor, nostàlgia, sentiment…