• Posem xifres a l'ocupació laboral de les dones després de l'esclat de la pandèmia

• Les dades demostren que les dones són les que més han patit la pandèmia a nivell laboral. La taxa d’atur femenina és més elevada, han rebut menys recursos pel teletreball i s’han destruït més llocs de feina. A més, la bretxa salarial és un problema endèmic.

La crisi de la COVID-19 ha agreujat la situació laboral i econòmica de les dones, provocant que moltes perdessin la feina i es trobessin en un estat de desprotecció social, obligades, en molts casos, a recórrer a l’ajut familiar per sobreviure.

La precarització laboral es demostra amb les dades de l’atur. Segons les xifres del segon trimestre del 2020, l’atur en les dones ha augmentat un 19,29% respecte el mateix trimestre de 2019 i un 20,2% al tercer trimestre. En xifres absolutes, veiem que al segon trimestre van inscriure’s com a demandants d’ocupació 152.000 dones més que l’any anterior, 161.500 al tercer trimestre. La causa és l’inici de la crisi de la COVID-19.

A Calella, a finals de 2020 hi havia 1.443 persones a l’atur, de les quals 792 eren dones i 651 eren homes. La nostra ciutat també segueix la tendència general.

La taxa d’atur ha anat pujant sense parar en el cas de les dones: de l’11,44% del primer trimestre al 12,91% al segon trimestre i al 14,33% al tercer trimestre. En el cas dels homes, del segon al tercer trimestre ha disminuït tímidament.

Segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), les categories professionals més afectades per la pandèmia han estat les ocupacions més precaritzades: el personal de la restauració, d’atenció personal i de la venda i les ocupacions elementals. 79.000 dones treballadores d’aquests àmbits han perdut la feina a Catalunya el segon trimestre de 2020, progressió que es recupera en part durant els mesos d’estiu.

A més, durant el segon trimestre de 2020 es van perdre 14.000 llocs de treball de dones professionals científiques i intel·lectuals i 2.300 d’homes, al tercer trimestre no s’han recuperat.

El 54,4% de les persones que manifesten que han hagut de demanar ajuda econòmica familiar són dones, mentre que el 44,5% són homes, amb una diferència de gairebé 10 punts.

Una bretxa salarial del 22%

El gènere juga un paper clau en la formació de la bretxa salarial, especialment a través de l’assignació social del rol de cura i reproducció de les dones. Majoritàriament, són elles les qui concilien la vida familiar amb la vida laboral. La bretxa salarial augmenta especialment a partir dels 35 anys i en endavant.

A Catalunya, el guany mitjà anual dels homes el 2018 va ser de 28.640 euros, mentre que el de les dones va ser de 22.289 euros, segons dades de l’Enquesta anual d’estructura salarial de l’INE. Representa una diferència de 6.350 euros, un 22,17% menys. A Espanya, els salaris percebuts per dones i per homes (21.012 i 26.738 euros respectivament) van situar la bretxa en un 21,41%.

El teletreball, més feina a casa

La crisi sanitària s’ha caracteritzat per la implantació massiva del teletreball. Però el procés ha estat diferent per dones i home, ja que no les ha permès desconnectar de les responsabilitats de la cura de les filles i fills o de persones dependents.

Segons l’enquesta realitzada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) l’abril de 2020 sobre l’impacte de la COVID-19 a Catalunya, les dones han rebut més eines per la connexió remota per treballar a distància, és a dir, aparells de connectivitat, però els homes han rebut més recursos materials com mòbils i ordinadors.

Segons aquesta mateixa enquesta, l’afectació dels ERTO (Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació) és més gran entre les dones (52,2%) que en els homes (45,4%), amb una diferència de gairebé 7 punts.

Les dones, més exposades a la COVID-19 que els homes

Segons estimacions de la Cambra de Comerç, a l’abril de 2020 les dones han estat més exposades a la COVID-19 que els homes, sent els sectors més feminitzats els més essencials per a fer front a la situació extraordinària. Un 86% del personal de neteja eren dones, mentre que només el 14% eren homes. En les feines relacionades amb la cura de la gent gran i persones malaltes, les dones representaven un 84%.

Serveis socials és un altre sector amb gran representativitat femenina, fins a un 80%. El 70% de la plantilla del personal sanitari i farmacèutic estava ocupat per dones i en el cas de l’educació, l’ocupació femenina ha representat el 65%.

El dia de la dona a Calella

Aquest dilluns 8 de març, Dia Internacional de la Dona, la Comunitat Feminista de Calella ha convocat una trobada a les 19h a la Plaça de l’Ajuntament. Al seu perfil de Twitter anuncien que “posarem música, compartirem reflexions i cridarem ben fort: PROU! Que o avancem totes o no avança ningú! Que mai cap companya està sola! Estem amb tu!”

Per la seva banda, l’Ajuntament ha preparat un seguit d’actes en els que reivindiquen el paper de la dona en l’àmbit laboral i professional. S’iniciarà demà amb la lectura del manifest per part de les dones del sector sanitari i es faran actes la resta d’aquest mes de març.

Destaca el recital de poemes de poetesses de Calella amb la Núria Grima al violí, una actuació del Cor de Joves i el Cor d’Adults de l’Aula de Música Can Llobet o l’exposició “Dones cuidadores, el pes d’aquelles que sostenen la societat” a la biblioteca.