Marian, la cara d’un col·lectiu ofegat pels rebuts

• Quan pagar el lloguer es converteix en una muntanya

La Marian Frits té 60 anys. Fa 36 anys que va arribar a Calella, primer de vacances, després es va quedar a viure. Sap set idiomes. Va néixer a Austràlia, tot i que és holandesa. Viu sola i des de fa un mes no té cap tipus d’ingrés. Fins ara cobrava una prestació per baixa de 700 euros, ja que havia encadenat diverses malalties en pocs anys: al 2012 va patir un atac d’epilèpsia, al 2016, un càncer de mama i fa tres anys va tenir una hèrnia a l’estómac pel fet d’aixecar pes en la seva feina com a cambrera de pis a un hotel. Ha demanat la prestació per incapacitat laboral, però el tribunal mèdic li ha rebutjat.

Amb els 700 euros que cobrava fins ara feia front al pagament del lloguer, de 450 euros, les despeses corrents com l’electricitat i l’aigua i la seva medicació per l’epilèpsia i el càncer, a més del menjar. Arribava molt justa a final de mes. Però ara, sense cap tipus d’ingrés, no sap com sobreviure. “He d’esperar per veure si em donen una ajuda, però de moment em van dir que no”, explica la Marian.

Des de serveis socials de l’Ajuntament li han fet un val pels medicaments, que ha de prendre de forma constant. També rep menjar de Càritas. Però no sap com afrontar el pagament del lloguer. “La propietària m’està pressionant perquè pagui el lloguer”, lamenta. “Fa més de 15 anys pago el lloguer cada mes. Mai he fallat. Però ara no ho puc pagar”. 

Ara no cobra res. La Marian treballava com a cambrera de pis a un hotel. Tenia contractes temporals, mai va arribar a ser fixe discontínua. Això va fer que la deixessin de cridar per fer la temporada d’estiu un cop va patir les malalties. Per aquest motiu, també, no té atur. Ara, amb els hotels tancats tampoc sap on ha d’anar a buscar feina. Domina el castellà, l’anglès, l’alemany, l’holandès i el francès. Entén el català i l’italià.

La Marian domina set idiomes, castellà, anglès, holandès, alemany, francès, català i italià

La seva situació econòmica és molt delicada. Té por que li tallin l’aigua, el gas i la llum si no troba alguna font d’ingressos ràpid. Sembla que l’Ajuntament l’ajudarà amb aquestes despeses, però continua tenint problemes amb el lloguer. Assegura que “m’estic movent per tot arreu, però no tinc diners”. Per això, demana “que em donin una ajuda perquè pugui pagar el lloguer, sobretot. O que em donin una feina a l’Hospital de neteja, que se que falta gent”. Tot i que les seves condicions físiques no són prou òptimes per treballar, està disposada a fer-ho. 

Entre els veïns fan pinya i s’intercanvien productes de menjar i de neteja. Quan fa algun plat el comparteix amb ells i viceversa.

Com la Marian, molts calellencs es troben en una situació econòmica complicada. La Marian, amb l’ajuda de la seva amiga Mercè, ha estat prou valenta per explicar-ho públicament. Però moltes persones a Calella són com la Marian, persones que fins ara es valien per elles mateixes, ara depenen de l’ajuda de Càritas.

Aquesta crisi s’està acarnissant amb els més vulnerables. Durant el 2020, 2.348 persones van necessitar ajuda de Càritas. L’entitat preveu que aquest 2021 encara augmenti més la xifra de persones ateses.