• El jove calellenc farà una investigació sobre l’energia fosca, la força de la natura més desconeguda.

“Estructures col·lapsades en teories escalar-tensorials de la gravetat”. Aquest és el títol del doctorat que realitzarà un calellenc, Joan Bachs, a la Universitat de Lisboa. La Fundaçao para a ciência e a Tecnologia de Portugal, un equivalent al Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) d’Espanya, li ha atorgat una beca per poder realitzar aquesta recerca.

En el doctorat, Bachs pretén “estudiar com l’energia fosca va tenir un impacte en el creixement i la formació de les primeres estructures compactes” a l’inici de l’univers, és a dir, en les galàxies, estrelles i planetes. El jove calellenc, de 26 anys, explica que a la natura hi ha quatre forces fonamentals que es coneixen prou bé: la gravitatòria, l’electromagnètica, la nuclear forta i la nuclear dèbil. Però hi ha una cinquena, l’energia fosca, que és la que provoca que l’univers s’estigui expandint -i cada vegada més ràpid-, que els científics encara no saben què ho provoca. Per això, el seu objectiu és “estudiar més a fons què és aquesta energia fosca i quin paper va jugar al principi de l’univers perquè en aquest moment nosaltres estem aquí. És una força que el que fa és que la matèria s’hagi allunyat”. La investigació anirà al seu càrrec, tot i que tindrà un tutor de tesi i un supervisor que l’aniran guiant.

Bachs explica que el doctorat és un impàs, “alguns ho veuen com l’última etapa formativa i d’altres com la primera etapa laboral”. Prèviament, va estudiar un doble grau de Física i Matemàtiques i va cursar un Màster en Astrofísica de partícules i cosmologia. Abans d’acabar-lo, va mirar opcions per fer el doctorat i va presentar diverses sol·licituds. Una de les que més li agradava era la de Lisboa, que el va acceptar. També va aplicar a Barcelona, però la beca encara no s’ha resolt i no va voler arriscar-se a conèixer el resultat existint la possibilitat de perdre la plaça a Lisboa.

 Estudi a distància a causa de la pandèmia

Portugal es troba en ple procés de desescalada. Joan Bachs s’hi ha traslladat aquest passat 1 d’abril per començar els seus estudis, però haurà de fer la primera part de forma telemàtica. “Afortunadament, jo podré treballar tranquil·lament perquè tinc una feina que es fa a través de computació, no em fa falta anar al laboratori. Hi aniré quan es reprengui l’activitat: seminaris, conferències…”

De totes maneres, confia que es pugui recuperar el ritme aviat per tal d’assistir a la universitat, on hi ha ordinadors prou potents com per simular l’univers jove, l’etapa sobre la que ell farà la recerca. Per presentar el projecte, ja va detallar què pretén estudiar, com ho farà i les diferents vies que es poden arribar a obrir.

 Fuga de talents

Bachs és un dels molts joves investigadors que marxen del país per poder fer recerca. És l’anomenada “fuga de talents”. Considera que els països del sud d’Europa no li donen tanta importància a l’I+D i no hi dediquen prou recursos, però que els investigadors surten molt preparats perquè han hagut de buscar ells mateixos el finançament i totes les eines necessàries per al seu desenvolupament. “Aquí tenim la concepció que els països que investiguen, que dediquen diners a fer recerca, ho fan perquè són rics. I és al revés: són rics perquè han fet recerca”, apunta.

 Deixar les arrels

Per traslladar-se a Lisboa durant els quatre anys que dura el doctorat, ha hagut de deixar casa seva i les entitats amb les que col·laborava. De fet, estava molt vinculat a la vida cultural de la ciutat. Era el secretari de l’Agrupació Sardanista, membre de la junta de l’Atsoc i formava part de Joventut Artística. A contracor, ha fet un “punt i a part”, tot i que espera que no sigui un “punt i final”.