Sant Jordi i les caramelles

Les tradicions i festivitats establertes són l’esquer d’un gran ham que mosseguem amb benevolència, patint el bombardeig diari i constant de la nostra societat de consum… Sant Jordi, llibres i roses… Cap de les dues coses fa cap mal a ningú… Gent d’altres països s’apunten a organitzar i participar a aquests actes de cultura popular… La diada de Sant Jordi és una de les bones tradicions, ni la lectura ni les flors haurien de ser eines d’enfrontament, encara que avui dia tot és possible… Lluny queden els anys dels “Petits Cantaires de l’Escola Pia”, agrupació de “Caramelles” creades pel jove escolapi “pare” Piguillem (any 1954?) i formades per cantaires de l’escolania i altres alumnes amb bona veu… Recordo que sortíem al carrer per Pasqua (pantalons foscos, camisa blanca, barretina i faixa vermelles i espardenyes de “set vetes”), cantant “Muntanyes regalades són les del Canigó…” i altres cançons populars catalanes tot passejant un xai, venent números de la rifa del pobre animalet i armats d’un pal ben llarg amb un cistell al cap de munt per recollir els obsequis que arribaven d’alguns balcons… Un dies després anàvem d’excursió…

Parlem dels anys 50’s, quan estudiàvem “Formación del Espíritu Nacional”… quan encara érem orfes de constitució, de Tribunal Constitucional i de mítings des de les presons i l’exili… Parlem de quan el vermell era “rojo” i el groc “gualda”…  Poesia pura…

Feliç diada de Sant Jordi!

Colo, Abril- 2019