La preservació del jaciment del Roser requereix d’una “obra d’enginyeria especial”

• La Societat Catalana d’Arqueologia creu que els arquitectes han de fer el millor possible la conservació de les restes romanes. Un dels problemes que s’han d’evitar és col·locar al mig del jaciment les columnes que sostinguin el supermercat.

El jaciment del Roser no serà el primer que tindrà una construcció al damunt. Hi ha diversos exemples arreu del territori català on hi ha restes arqueològiques amb edificis al damunt o al costat. En alguns casos, el jaciment s’ha conservat correctament, en d’altres no. El Secretari General de la Societat Catalana d’Arqueologia, Joan Carles Alay, considera que “fer un edifici a sobre d’un jaciment sense malmetre’l és possible i s’ha fet moltíssimes vegades. No hi ha problema. Són els arquitectes els que han de posar-hi seny i fer-ho de la millor manera possible”.

Això no vol dir que sigui una tasca senzilla. Poden haver aspectes que dificultin el projecte, en aquest cas, Alay destaca que “el que pot perjudicar a aquest jaciment són les columnes que aguantin l’edifici. Ha de ser el més diàfan possible, no posis una columna que sostingui l’edifici just al mig dels vestigis aquests que te’ls destrueixin o que t’impedeixin una visualització del mateix. Requereix una obra d’enginyeria especial”. També alerta que el sostre, en el cas que sigui cobert, ha de ser prou alt.

Les columnes per sostenir el pes del supermercat poden suposar un problema pel jaciment del Roser. Segons el Secretari General de la Societat Catalana d’Arqueologia, cal que no estiguin al mig de les restes o a un punt on impedeixi veure-les bé.

Quan encara hi havia l’aparcament de l’Hospital 2, els promotors d’Aldi ja van fer un projecte sobre com seria el supermercat. Ningú es podia pensar, en aquell moment, la magnitud de les restes ni el seu bon estat de conservació. Ara, el més probable és que s’hagi de refer el projecte inicial per tal d’adaptar-lo al jaciment i això suposa, també, canvis en el pressupost.

Abans de començar l’edificació, Alay creu que cal saber com són les restes que no s’han descobert. “Des del punt de vista objectiu i deixant de banda la part econòmica, el que jo faria per programar-ho bé és, primer, fer una prospecció amb georadar, que no és invasiva, és passar l’aparell per tota la zona a veure si aquest tipus de prospecció ens pot dir, sense intervenir en el terra, quin és l’estat de preservació de les restes que no veiem ara.”

Un cop se sàpiga el perímetre a preservar i es tingui una estimació de l’estat de preservació, és quan, segons el Secretari General de la Societat Catalana d’Arqueologia, “hauríem de plantejar que hi ha una vil·la molt ben conservada, molt gran i quan ens hauríem de pensar fer una promoció urbanística o si ho hauríem de pensar d’una altra manera, fer una altra cosa. Museïtzar-ho a cel obert o bé soterrani.”

Hi ha diverses formes de museïtzar aquest tipus de jaciments. Si són visitables, poden ser un punt d’atracció turística.

Alay creu que es pot fer un concurs per determinar quin és el millor projecte pel jaciment del Roser. Hi ha diverses opcions, com deixar-lo a l’aire lliure o tapar-lo perquè estigui a cobert. Per tal que sigui un atractiu turístic, el que cal és que es pugui visitar. Pel Secretari General de la Societat Catalana d’Arqueologia, el més important és que les restes siguin preservades, sigui de la forma que sigui.

També avança que, tenint en compte l’alçada dels murs, poden veure’s mosaics si es continuen excavant les restes. Per tot plegat, la vil·la pot acabar esdevenint “molt monumental”.