OPERACIÓ BRUNA

De viure de lloguer al carrer Amadeu a dormir a La Bruna i, ara, al carrer

  • La dona i la seva parella feia pocs mesos que havien arribat a La Bruna
2021-05-23T16:50:23+01:0022/05/2021|

Una de les creences més esteses entre la ciutadania sobre La Bruna és que només l’ocupaven joves conflictius de nacionalitat magrebina. Tot i que els de nacionalitat estrangera eren la majoria, també hi havia persones nascudes a casa nostra i calellencs.

Una parella, formada per una dona catalana de 50 anys i el seu home, vivia a La Bruna des de feia dos mesos. És molt fàcil empatitzar amb el seu cas, perquè podria passar-li a qualsevol. La parella va avalar la hipoteca del germà de l’home amb el pis on vivien a uns 25 minuts de Calella en cotxe. Al principi tot anava bé i el germà pagava les quotes de la hipoteca al banc, però després d’una discussió entre els dos germans, va decidir deixar de fer-ho. El banc començava a reclamar l’aval de la hipoteca.

Aquesta discussió va ser el punt d’inflexió que va fer canviar les seves vides. Ell, immers en un ERTO, ja que treballava al sector turístic, i ella sense feina però estudiant una carrera universitària.

Passats uns mesos sense que es pagués la hipoteca, com que s’havia avalat amb el pis on ells vivien -el pis era propietat d’un conegut seu-, el banc se’l va quedar i els va fer fora. Amb els pocs estalvis que tenien, van venir a viure a Calella, al carrer Amadeu, on van trobar un habitatge.

L’home, que treballa en el sector de l’hostaleria, havia estat a mitja jornada; per tant, la prestació que rebia de l’ERTO també era la meitat. Resaven cada dia perquè la seva empresa comencés de nou l’activitat i així vingués un sou. No va ser així i els estalvis es van acabar i només ingressaven cada més poc menys de 150 euros.

L’1 de desembre de l’any passat, ja apurats, van decidir que havien de deixar el pis de lloguer del carrer Amadeu de Calella. Ells no volien quedar-se d’ocupes, volien ser lleials al propietari del pis i van acabar al carrer. De fet, el propietari no ho va arribar a saber mai que quedarien sense sostre. Van contractar un traster on poder guardar totes les seves coses més personals i que es podien malmetre a l’aire lliure i van decidir que es traslladarien amb un matalàs a la platja de Calella.

Era hivern, les temperatures mínimes per la nit arran d’aigua rondaven els 4 graus, feia vent i fred. En ple hivern, i amb el toc de queda en vigor, es resguardaven en una cova de les roques de la platja nudista de Calella, al costat de la Roca Grossa, sota l’aparcament de cotxes de la N-II. La forma de la roca que suporta l’aparcament pel damunt té una entrada en la seva part inferior. Hi dormia la parella i un gos. A l’home el trucaven de tant en tant per fer alguna feina que no rebutjava, la dona es quedava sola a la platja.

El gos fa companyia i al mateix temps dona la sensació de seguretat. Amb tot, l’animal és molt dòcil i va sortir esporuguit de La Bruna en el moment del desallotjament. Per sort, un dels residents que es va quedar a l’exterior quan van fer el desnonament el va anar a buscar i li va tornar a la seva propietària.

El cap d’any el van passar abraçats damunt del matalàs, feia núvol. Sense raïm, sense les campanades. Només rebien les trucades i missatges dels seus familiars i amics desitjant el bon any. Ells no havien dit res a ningú de la seva situació. Ho vivien sols. Per aquest motiu, en aquest reportatge no hi escrivim noms.

En ple hivern hi havia el toc de queda que obligava, segons un decret del govern espanyol a l’empara de l’Estat d’Alarma, a no romandre al carrer a partir de les 10 de la nit.

Expliquen que la Policia Local els va identificar en diverses ocasions durant l’hivern per estar al carrer durant el temps del toc de queda. Ells, però, ja no tenien una llar a la que poder anar. Denuncien que la Policia Local no els va ajudar en cap moment. També tenien clar que no podrien pas pagar les multes que suposarien estar a l’exterior en hores no permeses. Dormien en sacs preparats per la neu, però van passar fred.

La Policia Local de Calella va posar 34 denúncies durant el mes de desembre per estar al carrer en hores no permeses. D’aquestes, unes quantes, eren les d’aquesta parella que residia a sota la roca de la platja nudista.

Al mes de febrer van conèixer a un dels inquilins de La Bruna que rondava per la platja, que els va explicar que hi havia habitacions lliures a l’hostal. Tres mesos després d’estar dormint a la platja van poder tornar a estar sota cobert en una habitació de l’hostal ocupat.

La seva habitació estava a la planta primera planta de La Bruna, era la tercera entrant per la porta de les escales laterals. L’home a l’entrar a l’edifici ocupat, se’n va adonar de l’estat de la instal·lació elèctrica i va instal·lar, sobre la marxa, els magnetotèrmics que asseguraven que la instal·lació elèctrica -en precari- no acabés col·lapsant.

Durant tot aquest temps, la dona ha estat estudiant una carrera, tot i la seva extremada i complicada situació. Els pocs diners que guanya el seu marit serveixen per pagar els estudis. Com que a les universitats s’estaven fent ensenyament a distància, van aconseguir que un operari d’una companyia de telefonia instal·lés un router de fibra òptica a la seva habitació. Així tenia accés al campus virtual i a internet. Els mòbils i la fibra els pagaven amb carta de pagament mensual.

Els operaris de la fibra òptica instal·len els accessos a internet allà on se’ls demani. Segons expliquen, el dia que van instal·lar la fibra òptica a La Bruna, cap al mes de març, hi havia la policia que identificava a les persones que entraven i sortien de l’edifici. Diuen que també van demanar la documentació a l’operari i la policia va comprovar que portava l’ordre de posar-hi la fibra així com el seu carnet d’instal·lador.

Ella estava la major part del dia sola estudiant. El seu gos li feia companyia tancats a la seva habitació -des que recentment es permet l’accés presencial a la universitat anava a Barcelona per la tarda-. Es troba ja a les assignatures de l’últim curs. Quan va començar el curs, al setembre passat tenia, l’esperança d’acabar aquest juny; ara ho veu més difícil però no es desespera. Un cop es graduï, vol aconseguir una feina per tirar endavant, ja que amb els diners que cobra de l’ERTO el seu marit no els arriba per poder llogar un pis o una habitació. 

La parella era coneixedora dels aldarulls que provocaven els residents -i els externs- de l’edifici ocupat però tampoc podien fer res per aturar-ho. Tancaven la porta amb candau a la seva habitació i passaven les nits en vetlla quan hi havia molts aldarulls. 

En el seu dia a dia, utilitzaven una cuina elèctrica portàtil per escalfar o bullir el seu menjar, Al matí, anaven a buscar menjar als contenidors de l’exterior del Carrefour de Santa Susanna amb un carro de la compra. Són aliments que el supermercat treu quan ja estan a punt de caducar o bé que ja han caducat  i que els clients no volen. A l’exterior del centre comercial hi ha força gent cada dia que va a buscar el que hi queda, sobretot als matins.

Amb la cuina portàtil també hi escalfaven l’aigua. Un cop utilitzada, la posaven a la cisterna del vàter per reutilitzar-la. El mateix feien amb l’aigua de rentar-se les mans o les dents o de cuinar.

Anaven a buscar l’aigua, amb garrafes, a la font de la Plaça Sant Elm, també a la Font de la Llopa. Quan l’Ajuntament, el dilluns 17 de maig, va tancar l’aigua d’aquestes dues aixetes, l’anaven a buscar a les dutxes de la platja i a una altra font. 

L’home va sortir parcialment de l’ERTO aquesta mateixa setmana; sembla que començaven a redreçar la seva vida de nou. A la seva empresa començava a haver-hi activitat. Tenien l’esperança de fer guardiola i poder sortir d’aquest pou on havien anat a parar. Però la situació es torna a tòrcer altre cop quan es va desencadenar el desnonament.

Desallotjament

Aquesta parella vulnerable que hem conegut a dins La Bruna va ajudar a la Policia Local de Calella el dia anterior, juntament amb d’altres integrants de l’edifici, a detenir el presumpte acusat de temptativa d’homicidi dolós i el mateix matí del desallotjament estava col·laborant en la recerca, a l’interior de l’edifici, de 4 bicicletes que havien robat la nit anterior a una casa del carrer Jovara. L’home havia marxat a treballar a les 8h del matí i la dona es va quedar a l’edifici netejant amb una escombra -no tenien aigua perquè l’Ajuntament havia manat aturar la font de Sant Elm-. La neteja li permetia explorar els espais de l’edifici per si estaven amagades les bicicletes a dins.

Mentre feia la recerca, van arribar cotxes i mossos dels Mossos d’Esquadra, Policia Local i la Policia Nacional per iniciar el dispositiu que acabaria amb el desallotjament per decret de l’alcaldessa i es va tancar, amb por, a la seva habitació. Al cap d’una estona, prèvies identificacions dels Mossos d’Esquadra, els van deixar 10 minuts per abandonar l’edifici. La meitat de les seves pertinences es van quedar a l’interior ja que amb 10 minuts no va tenir temps de treure-ho tot.

Al ser desallotjats, un per un, els van dirigir en direcció el carrer Montserrat -la premsa estava al carrer del Mar-. A l’encreuament del carrer Montserrat amb Diputació hi havia dues persones de Serveis Socials de l’Ajuntament que només van preguntar a quin lloc estava empadronada; al sentir que no era a Calella, ja no van fer res més per intentar ajudar-la, es van limitar a dir que si necessitava ajuda havia d’anar al seu municipi a solicitar-la. Era la una i mitja del migdia del divendres, el seu Ajuntament tancava en mitja hora, no hi arribava. Serveis Socials de l’Ajuntament de Calella mantenia una actitud passiva.

Ajuda i recomposició

Per sort, dos representants de l’Associació de Veïns Calella Centre van parlar amb aquesta dona i van intercedir perquè amb l’ajuda de la regidora Pilar Rocafort (ERC) i posteriorment Xavi Ponsdomènech (ERC) van intervenir per poder treure de dins l’edifici les seves pertinences que hi quedaven i li van donar l’oportunitat de guardar-ho tot fins que al vespre. La col·laboració conjunta de tota la oposició (ERC, CeC, CUP i Cs) ha permès que aquesta parella dormís en un camping proper 4 dies sufragant les despeses. Representants de la CUP els van deixar una tenda de campanya, representants de l’Associació de Veïns Calella Centre, diners, i la botiga de menjar per endur La Cassola, de Calella, els està ajudant amb el menjar.

Els regidors d’ERC de Calella han mitjançat per aconseguir una cita prèvia a serveis socials del municipi on estan empadronats per dimarts de la setmana que ve on avaluaran el seu cas i tramitaran l’ajuda que els faci falta.

Comparteix el contingut!

Go to Top