Molts joves es juguen la vida per sortir de la pobresa en el seu país i buscar una vida millor. Nois menors d’edat, molts d’ells del Marroc, trien Espanya sota la promesa d’estudis, feina i una llar. Un cop arriben, se n’adonen que no és el que els han explicat. Ho saben bé l’Ayoub i en Samir, dos nois marroquins que van deixar la seva família per venir a Barcelona, on pensaven que podrien tenir un bon futur. Tenen uns 20 anys. Es van conèixer al centre d’emergència per menors tutelats de l’Hotel Marisol al 2019, van viure un temps a La Bruna i, després del desallotjament, són al carrer.

En Samir va arribar a Espanya enganxat sota un camió. L’Ayoub va creuar l’estret amb pastera juntament amb 10 joves del Marroc. Tots dos van arribar fins a Barcelona i es van conèixer al centre d’emergència del Marisol del que guarden bons records.

Els dos joves es van fer amics des que van estar al centre eventual calellenc i van començar a anar junts. Passaven les hores a la plaça Lluís Gallart, on van conèixer a una noia de Calella d’edat similar. L’amistat va anar creixent fins al punt que en Samir i la noia es van fer parella.

El primer en complir 18 anys va ser l’Ayoub i va haver d’abandonar el centre. Abans de deambular pel carrer, va conèixer el projecte del Centre Social Okupat La Bruna i allà s’hi va instal·lar juntament amb altres excompanys. Va col·laborar, de forma puntual, amb els Amics del Parc Dalmau.

En Samir, que és més jove, va ser traslladat a Igualada a un altre centre quan va tancar l’espai d’emergència del Marisol, cap a l’octubre de 2019. I un cop va fer els 18 anys també el van fer fora. Va tornar a Calella, on hi havia la seva parella i el seu amic, i també va allotjar-se a l’hostal ocupat. 

En Samir necessitava atenció mèdica urgent per un mal de queixal. Tenia passaport, però no empadronament. Els pares de la seva parella li van permetre empadronar-se a casa seva perquè pogués fer ús de la sanitat pública. Per tant, tant en Samir i la seva parella estan empadronats a Calella. 

Al cap d’un temps, la noia va anar a viure amb els dos joves a La Bruna. A casa seva, la relació amb la seva família era tensa, i va preferir traslladar-se amb la seva parella. Dormien en dues habitacions contigües del tercer pis.

Els dos nois disposen d’una cartilla verda que els dona accés a l’economat de Càritas. Tenen anotat el dia que poden anar a recollir menjar, però hauran d’esperar fins a principis de juny.

Mentre estava a La Bruna, l’Ayoub va conèixer a una noia que vivia a Pineda i també es van convertir en parella. Tots quatre, d’edats al voltant dels 20 anys, van acabar vivint a l’hostal del carrer Diputació. Cada parella té un gos i tots plegats són com una família.

L’Ayoub i la seva parella van demanar, en dues ocasions, empadronar-se a Calella, concretament al carrer Diputació número 30. Cap de les peticions van ser resoltes.

Els quatre joves asseguren no haver comès cap robatori ni haver fet aldarulls durant la seva estada a La Bruna.

Desallotjament, detenció i cerca d’un lloc on viure

L’entrada de la Policia Nacional els va despertar el dia del desnonament de l’edifici. Van tenir deu minuts per recollir les seves coses i van agafar el que van poder. A les dues noies els van lligar les mans i les van portar a una sala de la planta baixa separada dels dos nois.

En Samir es va posar tan nerviós que, quan li van demanar la seva documentació, no la va trobar. La Policia Nacional se’l va endur detingut a la comissaria de Mataró, on va estar unes hores. Va quedar en llibertat a la tarda quan van enviar la seva documentació. Té passaport fins al 2023.

Les dues noies i l’Ayoub van començar a buscar algun lloc on poder instal·lar-se. Quan en Samir va tornar a Calella, va unir-se a la seva cerca. Només van aconseguir que un amic els deixés guardar les seves coses en un garatge i que una dona els pagués una nit en un hotel per les dues noies. Els nois van fer nit al ras amb els gossos.

L’endemà dissabte va continuar la cerca sense èxit. El propietari d’una botiga a prop de la plaça Catalunya i l’Associació de Veïns Calella Centre els van proporcionar menjar i productes bàsics. El rector de Calella els va intentar ajudar per passar dos nits a un hostal, fins que dilluns demanessin empara a Serveis Socials de l’Ajuntament de Calella, ja que el dia del desallotjament se’ls van treure del damunt. Finalment, van aconseguir passar una nit en un hostal -la nit de dissabte a diumenge-. La següent la van començar en un garatge, fins que els Mossos els van fer fora i es van haver d’aixoplugar sota un pont, ja que estava plovent. Aquesta propera nit també es disposen a passar-la al ras.

Finalment, degut a la pressió que han rebut els Serveis Socials, han aconseguit un passi pel menjador social de Poblenou on podran dinar i utilitzar les dutxes. Vals pel rober de Càritas i cent euros per contribuir al pagament d’un lloguer. Amb aquesta quantitat, lamenten, no es poden permetre ni un pis compartit.

Amb tot, si la seva situació no canvia, tornaran a buscar un lloc per ocupar. El que voldrien, però, és aconseguir una feina amb la que poder pagar-se un pis o, com a mínim, una habitació.