Dos anys de les eleccions municipals, analitzem el lideratge dels partits locals

Fa dos anys dels últims comicis municipals, ha plogut molt des del moment. En fem un anàlisi.

• En les últimes eleccions municipals destacava l’aparició d’un partit, Ciutadans (Cs), que prenia força en l’àmbit general. També es vivia la desintegració d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) amb l’aparició de dos nous partits: Calella en Comú (CeC) i Podem Calella (Podem). A banda, dels tradicionals ERC, CUP, PSC i PP, també s’hi va presentar l’antiga Convergència transformada en PDeCAT, però sota la marca de la plataforma de Puigdemont, Junts, i amb el nom de Junts per Calella. Ara, finalment, ha acabat prenent el nom de PDeCAT, ja que Junts per Catalunya ha acabat essent un altre partit independent.

En el decurs dels últims anys, a la formació de Ciutadans (Cs), s’hi han vist diferents coordinadors o portaveus. Per un costat, Laura Alba, que s’erigia com a representant de Ciutadans Calella i preguntava al torn de preguntes del públic a l’acabar la sessió del ple de l’Ajuntament. Més tard coordinava el partit Rosa Redondo i, posteriorment, va agafar l’agrupació local Guillermo Gomis, qui finalment es va quedar com a cap de llista de les municipals i va entrar al consistori. El partit va aconseguir un regidor. El jove calellenc Dominik Andráš, que anava de número 2, es va quedar a les portes de ser-hi. Iniciava, d’aquesta manera, el seu camí Ciutadans a l’Ajuntament. Un dels temes centrals del seu interés és la zona verda, que just es posarà en marxa a mitja legislatura, en uns dies.

El Partit Popular (PP) va perdre la representació que ostentava en el ple. Un nou cap de llista, Dimitri Terentiev, va donar un altre aire al partit i va patir l’efecte de la voràgine de Ciutadans després de les eleccions autonòmiques convocades arran de la crisi independentista i la baixa forma del seu partit a nivell estatal. La formació calellenca vol tornar-se a presentar a les urnes a les pròximes municipals de 2023, tot i que encara no tenen decidit qui encapçalarà la llista.

A banda, la desintegració d’ICV i la posterior unió dels seus actius personals a dins de Calella en Comú Podem també va portar polèmica per la confecció de la llista electoral. El cap de llista d’ICV era Sebastià Tejada, que mantindria la segona posició dins la formació política de Calella en Comú (CeC) ja que deixava la primera posició de sortida de la llista electoral a Josep Maria Juhé, exalcalde socialista. La tercera posició a la llista electoral era per Anna Giménez. Qui es va quedar a les portes d’entrar fou Aouatif Aeuil. El partit va celebrar amb eufòria l’augment de regidors respecte d’ICV. Els vots, provinents molts de l’emblemàtica figura de l’exalcalde Juhé, també passen factura al partit per un doble lideratge que porta a visions diferents entre els dos primers de la llista. 

Per altra banda, quedava una altra fracció política, Podem Calella, que volia tenir una representació de més alt nivell en la llista de Calella en Comú Podem, però que finalment va concórrer en un partit polític separat pel seu anhel d’entrar a les institucions locals. La seva cap de llista, Leonor Cintas, no va obtenir representació al consistori calellenc.

A les llistes republicacions, que es van presentar sota les sigles d’Esquerra Republicana-Acord Municipal (ERC-AM), també hi va haver un conflicte de lideratge a mesos de les eleccions. La cap de llista era Iolanda Matas, que va deixar el càrrec tres mesos abans de les votacions després de ser presentada com a alcaldable. L’independent i el seu número 2, Xavier Ponsdomènech, va assumir-ne la candidatura. Es van quedar amb la mateixa representació que tenien fins al moment: 4 regidors. Van entrar, a més de Xavier Ponsdomènech, Pilar Rocafort, Carles Ferrer i Miriam Sellés. Josep Barri n’era el número 5. El partit ha estès la mà al govern en diverses ocasions i al mateix temps n’ha mantingut una relació distant.

A les files de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) s’albirava un canvi de nom. Anteriorment, el representant municipal del partit era Jan Catà -va ser la primera representació del partit al consistori- i va passar a ser Núria Freixas. El partit va posar en marxa un espai per concentrar la seva militància, La Morra, al carrer Sant Josep, davant del local d’ERC. Freixas s’ha caracteritzat per ser crítica en temes cabdals relacionats amb els drets de les persones. D’altra banda, el partit fa bandera de la necessitat de tenir un platja per gossos a Calella i de la protecció del comerç local amb el seu posicionament en contra de la construcció de l‘Aldi.

Els tres partits d’esquerres de l’oposició (ERC, CeC i CUP), que representaven 8 regidors, van formar una taula de confiança juntament amb Podem. Aquesta unió va fracassar, ja que tots desenvolupaven les seves polítiques de forma independent. Aquesta taula de confiança havia de servir per posar en comú els temes que després s’anirien tractant a la legislatura. D’aquesta manera, farien front comú davant del govern de Junts per Calella i PSC amb el suport extern de Ciutadans.

La llista del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), encapçalada per Josep Torres, va mantenir la seva representació municipal amb dos regidors. La calellenca Cindy Rando mantenia la seva cadira. El tercer de la llista, Soufian Laroussi, va ser el peatge de l’acord de govern amb Junts per Calella i es va incorporar com a càrrec de confiança. Els socialistes ostenten la figura de portaveu del govern, per tant, son l’ase dels cops de l’actual mandat.

Per últim, Junts per Calella (JxC) que ha virat el nom a PDeCAT. Té el lideratge Montserrat Candini, també hi van entrar Marc Buch, Montserrat Mateu, Josep Gibert, Albert Torrent i Ramon Llamazares. De la mateixa manera que amb el PSC, l’acord de govern passava per incorporar el següent de la llista, Lucía Sánchez, com a càrrec de confiança. Aquest mandat de Candini s’ha caracteritzat per haver estat complicat amb diversos fronts oberts i amb una reduïda capacitat de maniobra. En destaquen els problemes de seguretat que viu la ciutat i la falta de lideratge polític per una figura que es veu desgastada. També la xifra d’aturats o persones sense feina arran de la pandèmia. A l’altra banda de la balança, l’acord amb la Generalitat de Catalunya per l’ampliació tan necessària de l’Hospital de Calella, les noves pistes de La Muntanyeta i Can Saleta.