Fotografia de reportatge… o no

2021-05-28T16:20:56+01:00 28/05/2021|

Tinc un amic que, quan parlem de fotografia, ens costa posar-nos d’acord… Jo parlo de fotografia de reportatge (allò que avui en diuen “de carrer” o “street photo”) i ell parla del mateix tipus de fotografia però amb la diferència que a ell li agrada col·locar la gent com si fes una foto d’estudi o de grup, una fotografia manipulada i estàtica… Qualitat davant espontaneïtat… Jo prefereixo l’espontaneïtat per damunt de la qualitat tècnica… Per mi és més important captar el moment, que podríem anomenar-lo “màgic”, on s’ajunten la visió fotogràfica de l’autor, el lloc on et trobes, el temps i la situació de les persones enquadrades en la imatge… Serà o no una opinió compartida, però és la meva i les meves fotos de reportatge han de ser i són d’aquest tipus, de reportatge pur i dur… Sóc dels que pensen que la qualitat és molt important, però valoro més l’oportunitat, l’espontaneïtat, l’estètica d’aquell instant que el fotògraf no ha de perdre, perquè si el perd, també perd la foto…

A la fotografia que veieu, d’un viatge a Egipte l’any 1991, no estava pas previst que hi sortís aquesta nena del primer terme… Jo fotografiava l’ambient del carrer, però ella va sortir corrent i va envair l’objectiu amb una actitud tan divertida com espontània… En cap moment vaig pensar en aturar-me i col·locar-la on no destorbes, que no es mogués i que mirés directament a la càmera… NO!, jo havia d’aprofitar aquell instant i disparar la càmera… i així ho vaig fer… Clic!…

Colo, Febrer-2019

X