No és broma…

Sempre he escoltat a casa que puc tenir allò que desitgi amb esforç i treball, tot i que ara el problema és que pots esforçar-te molt i no aconseguir treball. També m’han repetit pedagògicament que, allò que desitgi, ho compri com un ric i ho cuidi com un pobre. I de veritat, que penso que és un gran consell. Un consell molt clau per tenir una economia personal coherent, però també per una economia global sostenible.

Doncs així visc la meva vida, o ho pretenc amb esforç, tossuderia i perseverança. I, com quan ets un professional d’un ofici qualsevol, em fixo en el meu entorn i miro de veure si s’aplica aquesta “norma”. Suposo que veieu per on vaig, no?

Els desfibril·ladors públics del passeig, una inversió coherent veient que tenim una població envellida, i que cada vegada vivim més. Els atacs de cor són una de les causes de mort principals a Catalunya, junt amb el càncer. Quan miro dins i els veig plens de merda… gairebé em dona un cobriment de pit. On és el manteniment d’aquests aparells? Hem comprat com rics i els hem cuidat com rucs.

La plaça de l’U d’octubre la vam comprar amb la nostra suor, sang, llàgrimes i valentia. Volíem “comprar” la independència i no la plaça, però el que tenim és que aquests polítics s’han independitzat de nosaltres. No ens han cuida’t. Ni com a rics, ni com a pobres. Som ja més de 3.000 persones represaliades per causes independentistes, també amb acusacions de la pròpia Generalitat de Catalunya.

Les ruïnes romanes són una herència cultural espectacular que, en comptes de cuidar-les, les soterrarem a una planta -3 d’un supermercat ALDI. I no, que no et venguin que és la millor manera de mantenir-les, sinó mireu Empúries, Mèrida, Salamanca, Toledo, etc. Està clar el resultat Ruïnes romanes -3 / Ruïnes humanes 0.

A la que sí que cuidem és a la Pilarín, però no com pobres, la cuidem com a rics. Quantes coses ha fet a Calella? Tenim el mini parc a la zona del pas a nivell de Calella, el mural al carrer Església, el parc a la plaça Vicenç Ferrer i el carrer Jovara, el mal anomenat carrer dels contes. I dic mal anomenat perquè en l’estat que està el carrer i els plafons, semblen històries de terror signades pel mateix Stephen King. PilarIN no, PilarOUT.

Les Torretes i els camins o vies saludables que es van arranjar i que ens porten fins allà fan peneta. S’hi van instal·lar llums, cartells i fites. I d’acord que són antigues Les Torretes, però no cal que tot això que vam comprar com rics ho sembli també.

La neteja del nostre poble ens costa més de 2 milions d’euros l’any, que jo diria que és comprar com a rics. De veritat que no veig Calella neta, és més, la veig bruta, molt bruta. Veig carrers deixats i zones de reciclatge plenes de ronya. I, és més, necessitem un contenidor pels contenidors.

El parc de les veles i els més de 300.000€ que va costar. Aquest mitjà de comunicació va treure una notícia al respecte comparant-lo amb el de Pineda de Mar. I tot i que al meu parer no hi ha comparació perquè el concepte és diferent, allà tenen ombra. Ja va ser una crítica de l’any passat, i un any més, tant el “correcan” del costat com el propi parc són gairebé impracticables depèn a quines hores. Podrien traslladar allà el solmàfor (que també va costar lo seu) per saber el nivell de rostida que estàs patint.

I em pregunto: què passarà amb el camp de mar? Fer un camp de futbol és molt car i Costes ens ha fet la guitza. Sabeu d’on crec que ve l’expressió “fote-ho a mar”? Espero que no sigui així i cuidem aquesta instal·lació municipal tant xula que tenim.

De la gatera què puc dir? Uauuuu, uauuuu… Deixada totalment, sense nucli zoològic, amb gatetes que acaben embarassades allà dins (han d’entrar esterilitzades), amb un “pipican” allà al costat, etc.

Els treballadors i treballadores de l’Ajuntament esperant la seva valoració de llocs de treball des de fa anys. Ens costa molt contractar i mantenir totes les professionals que hem aconseguit amb el llarg dels anys. Si no som capaces de donar-los-hi el que es mereixen, qui hauria de valorar a qui?

Les lletres de Calella de sota el Far, tela. L’altre dia una seguidora d’aquest mitjà es plantejava què s’hi podia fer. Jo, si hem de cuidar així les coses, proposo treure-li la “C”.

I unes quantes cosetes ràpides per no fer-vos emprenyar més, o per no emprenyar-vos més. Som un poble pla i no tenim un servei de bicicletes o patinets municipal. Ens pugen l’electricitat quan pitjor estem i el Ple decideix no adherir-se a l’AMEP (Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública). Les voreres adaptades per a persones amb mobilitat reduïda i els parcs adaptats per a nens amb diversitat funcional, als pressupostos participatius.

Renovem la confiança cada 4 anys dels nostres polítics. De veritat ens estimem tan poc? No som un poble net, no som un poble segur, no som un poble referent, no som un poble amb un índex d’atur baix, no som un poble ric, etc. Creieu que ens mereixem el que tenim?

La resposta és no, i no és broma.