Síndria o xíndria…, una llengua, dues llengües…

2021-07-04T15:08:13+01:00 04/07/2021|

Diuen que tota història té un inici i la que us explicaré també el té. Tot comença quan, en un grup de persones en el que participo per les xarxes socials, en defensa de la llengua catalana, vaig publicar el missatge que segueix: “un petit tema d’estiu: a l’Alt Maresme mengem xíndria, en lloc de síndria. Algú, en algun lloc, li dieu de manera diferent?…” I a partir d’aquí la sorpresa. Han estat molts els que han respost. De manera general i segons les respostes donades, són molts els que fan servir el mot “xíndria” al Maresme, La Selva, Empordà, Gironès…, i en altres punts concrets de la part nord-est del Principat. A les terres de l’Ebre, en canvi, preval “meló de moro” i al País Valencià “meló d’Alger”. A la Catalunya Nord, parlen de “sindri” i encara a Mallorca també l’utilitzen, per bé que no a tota l’illa, on també fan servir “meló d’Alger”. A la vila de Vilanova de Montlleó (Sardenya) parlen de “síndria” com en alguns petits poblets a prop de la ciutat d’Alger (on curiosament no fan servir el mot “meló d’Alger”, ves per on!). Finalment, algú ha respòs que per València també fan servir la variant “meló d’aigua”.

Mireu com una sola paraula presenta diversitat de variants (el GDLC parla de síndria, com a mot estàndard). Això fa pensar en la riquesa de la nostra llengua, el català.

Perquè si una cosa han deixat clar totes les persones que han participat en aquest joc de paraules, és que totes les variants formen part de la riquesa de la nostra llengua, la catalana. Només hi ha una sola llengua. No hi ha valencià, mallorquí, menorquí, alguerès, perpinyanenc, etc…, sinó una sola llengua, amb variants en relació al mot estàndard oficialment reconegut. Una cosa és que en els diferents territoris es parli del català com a valencià, menorquí, mallorquí, etc…, com a forma de territorialitzar la llengua i poder-la situar en un context geogràfic, i una altra cosa, és la unitat lingüística, és a dir, el reconeixement d’una sola llengua, el català.

Totes les llengües tenen una forma estandirtzada i multitud de formes i variants dialectals, que poden fins i tot ser totalment diferents, però que no implica que pertanyin a una llengua diferent, sinó que són fruit de processos culturals, històrics, geogràfics, tradicionals, de proximitat amb altres llengües, etc…, que han generat variants sobre el mateix nom. Penseu en el mot “escombra” per exemple, que a les terres de Ponent, rep el nom de “granera”, un mot ben diferent del primer…, però que en cap cas suposa la generació d’un nou idioma. Com la denominació de “nins” per “nens” a Mallorca, per posar algun exemple.

Tot plegat, on ens porta aquesta reflexió? A desmentir la maniquea idea dels partits polítics espanyolistes de dretes i extrema dreta que pretenen dividir la unitat de la llengua catalana. És una forma més, potinera si voleu, de fer creure que el català no té la representació de parlants que realment té. És un miserable intent, un més, d’atacar un dels signes més evidents de la identitat catalana, la llengua.

Perquè, si els espanyolistes volen jugar…, doncs juguem-hi tots, i a partir d’ara podrem proclamar que el castellà només es parla a Castella, l’andalús o andalusí a Andalusia, l’extremeny a Extremadura, el murcià a Múrcia i així en tots els punts geogràfics on hi hagi variants del castellà estàndard. Per no parlar de l’argentí, el xilè, el colombià, el mexicà, el veneçolà, el peruà, etc…, en terres americanes. A què és ridícul? Doncs és just el que fan els espanyolistes hiperventilats que només cerquen fer mal al nostre país i a la nostra llengua.

I mentrestant, seguirem dient “xíndria” com a variant de la síndria, sense perdre la unitat de la llengua…, i que tingueu un bon profit!!

X