L’odissea de trobar pisos pels treballadors de temporada

• Les persones que venen a treballar a la nostra ciutat els mesos d’estiu es troben amb problemes a l’hora de trobar un pis de temporada. A la poca oferta se li sumen uns preus desorbitats.

Trobar pis és una tasca complexa. Cal tenir en compte moltes variables: l’estat de l’immoble, la proximitat als serveis de la ciutat, una bona connexió… però, per sobre de tot, el preu. Si el pis es busca només per la temporada turística per ser un treballador vinculat als serveis d’estiu o a l’hostaleria, la recerca es fa pràcticament impossible.

Calella és una ciutat turística, la seva població augmenta durant l’estiu. Empreses i serveis contracten treballadors per la temporada estival i alguns d’ells provenen d’altres ciutats, fins i tot, d’altres països. Per tal de treballar durant els mesos d’estiu, necessiten trobar un habitatge, però el que s’ofereix és lloguer vacacional a preus desorbitats. 

És el cas del Julián, un socorrista que viu la meitat de l’any a Argentina que fa 4 anys que treballa controlant les platges de Calella. “Cada any és una odissea trobar pis”, relata. Porta buscant un lloc on viure des de març i pel moment, l’únic que ha aconseguit trobar és un pis juntament amb dos companys, però està cercant algun habitatge en el que poder viure amb la seva dona fins el 15 d’octubre. Ella no ha vingut d’Argentina a l’espera que trobin un immoble adequat, però la seva recerca no ha donat cap fruït malgrat busca pisos en l’àrea geogràfica d’entre Canet i Malgrat. Ha trucat diverses vegades als números que es publiciten en els anuncis de lloguer i ha enviat correus electrònics, però no ha tingut èxit. “No és el mateix el valor d’un pis de temporada que el de tot un any i estic disposat a pagar una mica més, però em demanen tres o quatre mesos per avançat”, lamenta, i afegeix: “no em puc gastar la meitat del meu sou en un pis”.

La majoria d’ofertes que es poden trobar als portals web són per setmanes, enfocades als turistes que van a passar uns dies de vacances. És el tipus de lloguer amb el que el propietari pot treure més benefici. També s’ofereixen lloguers permanents, però amb preus força elevats.

Algunes de les empreses que contracten personal de fora del municipi proporcionen un pis als seus empleats, especialment quan venen d’altres països, però són pocs els negocis que tenen aquesta consideració.

Les immobiliàries calellenques confirmen la dificultat per trobar pisos de temporada. És més, apunten que cada vegada hi ha menys oferta de lloguer per viure-hi tot l’any. Els agents immobiliaris es troben que hi ha molta demanda i poca oferta, fet que fa augmentar el preu del lloguer. Això contrasta amb la quantitat de pisos buits que hi ha a Calella. El sector immobiliari exposa la necessitat d’un canvi d’usos del carrer Jovara, on hi ha molts locals i pisos buits als quals se’ls podria donar vida.

A més, la pandèmia ha fet aflorar un nou inconvenient: propietaris de pisos que no volen llogar els seus immobles a gent vinculada al món del turisme, fins i tot amb contracte estable de treball, per por a que no paguin. La quantitat d’ERTOs del sector turístic i del model fixe discontinu que impera no fa confiança als arrendadors. 

Com el Julián, molts treballadors de temporada cerquen pisos a l’estiu buscant preus assequibles en un món en el que proliferen lloguers inassumibles per estar enfocats a curtes estades però molt rendibles pel propietari.