Paguen justos per pecadors
Tots nosaltres portem pràcticament un any i mig en una situació molt llunyana de la normalitat, i és que la pandèmia ha canviat totalment el nostre dia a dia. Tots nosaltres volem recuperar la nostra vida anterior: volem tornar a despreocupar-nos quan sortim, abraçar-nos sense dubtes, anar junts de festa i tornar a viure la vida tal com la coneixíem.
La pandèmia cada cop està més a prop d’acabar-se, és cert; però també és cert que encara no s’ha acabat, com ja portem veient des de fa més d’una setmana a qualsevol telenotícies. I és que les ganes precipitades d’uns, estan perjudicant greument a uns altres. I no m’estic referint només als contagiats, sinó que m’estic referint a les persones dels sectors de l’hostaleria, la restauració i l’oci.
Perquè si, és cert que molts joves ens hem aguantat les ganes de sortir de festa i de passar nits esbojarrades com les d’abans, portem així durant any i mig i ens mereixem recuperar les nostres vides. Però també és cert que hi ha altres persones que tenen preocupacions molt més importants que divertir-se, sinó que el que volen és treballar (o més aviat necessiten treballar), perquè porten més d’un any i mig sense poder exercir la seva feina en plenes condicions per tal de guanyar un salari digne.
I és aquí quan hem de ponderar i veure que el més important en aquest moment no és donar llibertat per a poder passar-nos-ho bé, sinó que el més important és donar seguretat i certesa perquè milers de famílies de tota Catalunya puguin subsistir dels seus oficis.
Lamentablement, però, les ganes desmesurades de molts joves acabaran per treure-li el pa de la boca a molts catalans i catalanes que són molt més conscients de la situació en la qual continuem.
Estic parlant del descontrol de les dades epidemiològiques de la COVID-19 entre els més joves a causa de botellons, festes i la relaxació del compliment de les mesures a discoteques i festivals.
I és que aquest augment exponencial dels contagis està generat una mala premsa internacional que ja està derivant en un augment de les restriccions per a molts viatgers a l’hora de visitar Catalunya i en moltes recomanacions per part de països europeus (com Alemanya o França) per a no viatjar a terres catalanes. Evidentment, tot això suposa un desincentiu enorme per a l’afluència de turistes que tant necessiten ciutats com la nostra, Calella, on el sector turístic suposa la principal generació de riquesa.
I tot això l’únic que fa és empitjorar la situació ja desesperada del sector de l’hostaleria, de la restauració o de l’oci, els quals o bé es veuen amb una reducció de reserves, o bé es veuen obligats a tancar en mig de la temporada per a fer front als contagis, o bé han de plegar definitivament perquè la gran esperança que suposava aquest estiu s’està tornant cada cop més negre.
Per tot això, malgrat les ganes que tenim de tornar a la normalitat, hem de ser conscients dels costos que suposen aquestes ànsies. Hem de tenir clar que la nostra actitud potser no ens costa massa de cara a nosaltres mateixos, però sí que li pot suposar la ruïna a molts d’altres. Hem de ser solidaris i pensar els uns en els altres. I si hem pogut aguantar any i mig sense festejar, crec que podem aguantar un parell de mesos més.
